Les caixes d'estalvis van néixer al segle XIX per ordre ministerial com a instrument per fomentar l'estalvi de les classes populars i combatre la usura, en competència amb qui la practiqués. Per tant, no són, en essència, societats amb ànim de lucre. D'altra banda, els bancs sí que són entitats amb ànim de lucre i, com a tals, tenen legítim dret a repartir beneficis entre els seus accionistes en finalitzar l'exercici. Mentre que els bancs són societats anònimes, les caixes d'estalvis tenen un caràcter fundacional i es regeixen per la llei de societats limitades. A més, als seus consells d'administració s'hi asseuen representants governamentals i locals, en una proporció que fixa cada govern autonòmic.
Per retornar la confiança als mercats, que segueixen mirant amb lupa les caixes, asfixiades per la falta de liquiditat i la ressaca de l'explosió de la bombolla immobiliària, el govern espanyol vol implantar una nova normativa. L'objectiu és obligar totes les caixes d'estalvis que han transferit el seu negoci bancari a un banc a convertir-se progressivament en fundacions, per poder així mantenir el control sobre les entitats bancàries. Si no, les caixes hauran de vendre's una part de les seves participacions del banc.
Amb aquesta mesura es pretén que totes les caixes d'estalvis, fins i tot les que no han rebut ajudes, redueixin la seva participació en entitats de crèdit fins a un nivell no majoritari. La nova mesura és una esmena d'una d'anterior, presa pel govern dos anys enrere, que obligava les caixes a reestructurar el seu model de negoci per poder accedir als diners públics i sanejar els seus actius, i les obligava a passar tota la seva activitat financera a entitats bancàries, ja sigui fusionant entitats financeres o creant els seus bancs propis.
La nova normativa té la seva lògica, ja que no té sentit que una caixa d'estalvis -que continua sent una entitat de crèdit tot i haver transferit el seu negoci bancari a un banc- sigui la que controli la institució bancària.
Cal destacar el cas de La Caixa, una de les poques caixes sanes que queden en l'actualitat i que no perdrà el control de seva l'entitat bancària, CaixaBank, per la seva bona condició financera. En contrapartida, les fundacions bancàries en què es transformaran les actuals caixes hauran de dotar un fons de reserva davant possibles insolvències del banc filial i no podran compartir consellers entre entitats. La Caixa també ha aconseguit el seu objectiu de no quedar supervisada per la Generalitat, sinó pel Banc d'Espanya i l'Estat. Les fundacions amb més d'un 30% en els seus bancs tenen l'activitat financera supervisada pel Banc d'Espanya i l'obra social recaurà en les comunitats autònomes si aquesta s'exerceix en més d'una, com el cas de La Caixa.
