El cablejat a les façanes de les ciutats

Barcelona Smart City. Ciutat que “aplica solucions innovadores en la gestió dels seus serveis i recursos per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans”, Ajuntament dixit. Som els més smart del món, de modernets a moderns de veritat entre smartquesines a les parades del bus i semàfors intel·ligents. ¿Com expliquem, doncs, la incomprensible llibertat amb la qual operen les companyes de telefonia mòbil en la instal·lació dels cablejats als edificis de la nostra ciutat? Que a què em refereixo? Mireu-ne les façanes: els creuaments de cables arriben a ser tan desastrosos que haurem de vendre-ho com un homenatge a Tàpies perquè arribi a ser justificable en una ciutat que aspira a ser i no només a dir-se smart.

Tenint en compte també les limitacions (justes) que tenen els privats a la hora d’obrir negocis o de fer obres, és curiós com l’Ajuntament o els responsables de Patrimoni deixen que s’actuï d’aquesta manera. En fi, de cablejats a cabrejats. Sisplau, envieu-me fotos. Echadme un cable (xist).