Els braçalets digitals disparen el pols dels inversors

Si els inversors haguessin portat una polsera Fitbit durant el debut a borsa del seu fabricant, el seu ritme cardíac hauria marcat màxims. Dimecres passat el líder del mercat dels wearables va protagonitzar la tercera millor sortida de l’any al parquet de Nova York. En pocs segons, les seves accions es van disparar un 55%, cosa que va sumar 2.000 milions de dòlars a la capitalització de la companyia de San Francisco, que ara val més de 6.000 milions.

Abans d’aquesta brillant estrena, la consultora tecnològica IDC ja va calcular que el mercat dels wearables creixeria més d’un 173% el 2015 i que en quatre anys es distribuiran 155 milions d’unitats del que es tradueix com a tecnologia per portar posada.

En l’últim any, aquest fabricant de braçalets per mesurar la freqüència cardíaca ha crescut a ritme de taquicàrdia. El 2010, l’empresa era gairebé desconeguda. Després de dos anys sense aconseguir beneficis, el 2013 Fitbit va facturar prop de 132 milions de dòlars, un creixement que encara es va accelerar més l’any passat, quan va facturar 745 milions. De fet, en l’últim semestre va incrementar les vendes un 200%. A més, l’empresa no s’ha finançat com la majoria de start-ups de Sillicon Valley: el seu conseller delegat i cofundador, James Park, afirmava que només van optar per aixecar 43 milions de dòlars fa dos anys, i des d’aleshores no l’han tocat.

Fitbit competeix en una lliga de gegants. Els seus rivals directes són l’Apple Watch, els rellotges esportius de Garmin, la línia de rellotges d’Android Wear o Jawbone, la seva competència més directa, també de San Francisco. Tot i això, altres grans tecnològiques com Samsung i Microsoft també estan apostant pel famós internet de les coses. L’estrena de Fitbit a Wall Street desperta el dubte sobre les possibilitats que té de sobreviure. Tot i formar part del club privilegiat de les que superen els mil milions de dòlars, competeix amb els més poderosos, que solen acabar absorbint projectes d’èxit com aquest. Preguntat sobre aquesta possibilitat, Park va respondre a la revista Forbes que “el mercat és prou gran per a tothom i que cada any només als Estats Units es gasten més de 200.000 milions de dòlars en fitness i salut”.

El mercat dels wearables podria arribar a ser infinit. El primer èxit de cara als consumidors han sigut els pulsòmetres, però Google ja ho ha provat amb les Google Glass i hi ha diverses línies de roba intel·ligent. De moment Fitbit ha aconseguit que saber si has caminat més o menys que ahir costi uns 65 dòlars de mitjana (57 euros) per a més de 17 milions de persones. Com més informació pots obtenir de l’aparell, més car és. Per això ja comença a haver-hi nous projectes que a més de comptar les passes i el ritme cardíac pretenen interpretar les dades en funció de la persona que els du posats.

“En un futur els clients seran les coses al marge de les persones”, explica Albert Esplugues, responsable d’anàlisi de la competència de Microsoft. Per a aquest català establert a Seattle, l’internet de les coses és l’escenari on actuen i actuaran les principals companyies del món. “Les coses ens donaran informació de compra, fins i tot prendran decisions de compra”, explica Esplugues.

Els inversors de Wall Street van comprar dimecres seguint clarament aquesta aposta. Per als experts, el que cal veure a partir d’ara és si Fitbit serà capaç de desenvolupar nous productes que reforcin el seu model de negoci, com ha aconseguit fer, per exemple, el fabricant de càmeres GoPro, que distribueix continguts audiovisuals gravats amb aquestes càmeres.