Empreses 10/10/2011

La banca ètica o bancs que no volen fer de bancs

3 min

Per Núria Mateos, responsable de premsa a FETS (@banca_etica)

L'objectiu principal d'una entitat de finances ètiques no és fer de banc, ni perseguir uns enormes beneficis econòmics, ni resoldre totes les necessitats de crèdit personal. Les entitats de finances ètiques aspiren a la transformació social, i això ho fan duent a terme la tasca que saber fen: la intermediació financera. Els bancs i entitats de finances ètiques volen que els projectes finançats tirin endavant, doncs són aquests projectes els que transformaran la societat: empreses d'inserció laboral, cooperatives, iniciatives de consum responsable, mercat ecològic... Les finances ètiques financen bàsicament entitats que provenen del sector de l'anomenada economia social i solidària. Alguns exemples d'empreses finançades a casa nostra són: Nou Verd SCCL, una cooperativa que promou i facilita la inserció laboral de persones amb discapacitat; Gramenet Imatge Solidària, associació fotogràfica que empra la imatge com a eina de sensibilització social; Aspace, associació de paràlisi cerebral o l'Olivera, una cooperativa que produeix oli i vi i que incorpora persones amb discapacitat i situació social desfavorida. Així mateix, és important entendre que les finances ètiques no s'orienten a resoldre les necessitats de crèdit personal, ni a oferir una operativa corrent com la de les entitats tradicionals. Si bé és cert que alguna entitat ofereix aquest tipus de serveis (compte corrent, domiciliació de nòmines...) aquesta no ha estat mai la prioritat de les finances ètiques. És important aclarir aquest concepte, doncs és molta la gent que cerca el banc que li ofereix més comoditats i serveis. En el nostre dia a dia realitzem moltes operacions amb diners: comprem entrades per al teatre per Internet, paguem la compra amb la targeta, fem transferències... Els diners no paren d'entrar i sortir del nostre compte corrent, però hi ha una eina que resulta clau per a les entitats de finances ètiques, i més encara, per a les de dimensions petites: els estalvis. Els estalvis, en forma de dipòsit, permeten a les entitats fer préstecs a llarg termini. Aquestes dipòsits, a més, també estan remunerats. Si bé és cert que les entitats bancàries tradicionals poden oferir uns tipus d'interès molt més competitius -òbviament és més fàcil obtenir beneficis amb la política d'inversions que porten a terme aquestes entitats- les entitats de banca ètica no renuncien a aquesta remuneració. Així, la remuneració pels nostres estalvis està al voltant del 2%, però això és una quantitat que normalment es pacta a les assemblees que celebren les diferents entitats. Tot i així, si l'objectiu principal de les entitats de finances ètiques és que els projectes finançats puguin tirar endavant i ajudar a la transformació social, s'intentarà buscar un tipus d'interès que afavoreixi el préstec. Si es cobra un tipus d'interès baix de cara als préstecs, també serà baix, de cara als estalvis. La banca ètica no és avui dia competència de la banca tradicional, però sí que es poden observar ja alguns intents de la banca tradicional per acostar-se, o si més no, fer veure que s'acosta, al finançament ètic. Alguns, fins i tot, amb campanyes de màrqueting que busquen confondre als clients, i ho aconsegueixen. Això vol dir, com a mínim, que els dirigents dels bancs han percebut l'interès de la gent i la preocupació envers el que es fa amb els seus diners.

stats