Uns altres valors per a una altra economia

Passa el temps però segueix sent interessant recuperar aquestes reflexions del magnífic economista xilè, Max Neef.En realitat, amb el pas del temps segurament es torna més necessària i urgent, la seva recuperació. Queremos cambiar el mundo pero nos enfrentamos a una gran paradoja. He llegado a la conclusión de que no soy capaz de cambiar el mundo, ni siquiera una parte de él. Tan solo tengo el poder de cambiarme a mí mismo. Y si decido cambiarme a mí mismo, no hay fuerza policial en el mundo que me lo impida. La decisión depende de mí, y si quiero hacerlo, puedo. Pero el punto más fascinante es que si yo cambio, puede ocurrir algo en consecuencia que conduzca a un cambio en el mundo. Pero tenemos miedo a cambiar. Siempre es más fácil intentar cambiar a los demás. Sócrates ya nos llamaba la atención: “conócete a ti mismo”. Porque sabía que el ser humano tiene miedo de conocerse. Sabemos mucho de nuestros vecinos, pero muy poco sobre nosotros mismos. (…)

Espero que llegue el día en que cada uno de nosotros sea lo suficientemente valiente para poder decir, con toda honestidad: “Soy, y porque soy, me volví parte de … “. Me parece que éste es el camino correcto a seguir si queremos poner fin a una manera estúpida de vivir.

Manfred Max-Neef, Desarrollo a Escala Humana. 1993.

Una part important de les nostres societats (massa important), gira al voltant d'un sistema econòmic que s'ha basat en valors profundament anticooperatius i individualitzants.Les nostres societats es basen en valors que per més que avui ens puguin semblar naturals, no ho són.Un individualisme creixent, alimentat constantment per una societat que sembla valorar sempre el triomf personal per sobre del col.lectiu. Una competència deshumanitzada que ens duu a deixar de banda la integració, el respecte pels drets humans o la pobresa, simplement per arribar a guanyar un grapat d'euros més.Organitzacions que lluiten per mantenir les seves estructures jeràrquiques, i els seus valors autoritaris, premiant als seus responsables encara que ens condueixin a una crisi de la qual encara no en coneixem la sortida. La pastanaga d'un ànim de lucre constant, desmesurat i si pot ser a curt termini, millor.Un consumisme irracional i creixent que ens porta fins a extrems absurds, com que uns paguem fortunes per beure aigua embotellada que ve de l'altra banda del món, mentre, a mig camí, el problema és trobar una mica d'aigua potable per emportar-se la boca.I, per si tot això fos poc, hem aprofitat per dedicar-nos a deslegitimar tot el que soni a resposta col.lectiva per adonar-nos ara que probablement les úniques sortides que ens quedin siguin aquestes, les col.lectives. En realitat, resulta difícil pensar que puguem superar la situació de crisi en què estem submergits si no som capaços d'optar, de manera decidida, per opcions econòmiques que es basin en principis substancialment diferents dels que ens han portat fins aquí.I no és tan complicat. Sembla encoratjador un cert consens sobre una idea: "Es tracta de construir una societat que sigui sostenible".I, és cert, això no es pot fer sense comptar amb una activitat econòmica que també ho sigui.Però quan parlem de sostenibilitat, sempre ens ve al cap la sostenibilitat mediambiental i em temo que aquesta no és suficient.No és la manca de consideració per l'impacte mediambiental el que ens ha portat fins aquí.O no només això. A més d'una economia sostenible mediambientalment, necessitem una economia més justa.Necessitem una economia que recuperi el sentit de satisfer les necessitats de tots els que vivim en aquest planeta i no les ànsies de lucre d'uns pocs.I necessitem una economia que compti amb nosaltres a l'hora d'establir prioritats, que ens permeti participar en la presa de decisions essencials per a tots nosaltres.I necessitem una economia que distribueixi millor els beneficis que genera. Només si ens fixem en tot això podem construir una societat veritablement SOSTENIBLE.I no és tan difícil.Ens ho recorda Max-Neef i ens recorda també com n´és d'urgent fer el següent pas.