Quines diferències hi ha entre la banca ètica i la banca tradicional?

Els bancs ètics són entitats que fan intermediació de diners entre les persones i entitats, que en un moment determinat tenen uns diners estalviats, i les entitats que necessiten diners per dur a terme la seva activitat i/o projectes específics. En què pensen els bancs ètics quan fan aquesta activitat d'intermediació? Doncs en què el més important de la seva activitat són les persones i per això actuen sota criteris de justícia social i sostenibilitat del medi ambient, i amb el tracte entre iguals amb les entitats i persones que porten els seus diners o en demanen. Aquesta forma de pensar és la que configura la forma d'actuar i, per tant, la que marca les diferències amb el sistema financer tradicional. Quines són aquestes diferències, com les podem percebre? Transparència: Heu preguntat alguna vegada al vostre banc o caixa què fa amb els vostres diners? i... si ho heu fet, us han donat resposta clara? És molt probable que a cap de nosaltres ens faci gràcia que els nostres estalvis serveixin per finançar activitats especulatives, empreses d'armament, nuclears,... bé doncs el cas és que no en podem estar segurs. És més, segons en quines entitats tinguem els diners (llegiu els informes de Setem sobre les vinculacions entre bans i caixes i empreses d'armes i altres) és molt possible que els nostres diners acabin finançant projectes que no tenen res a veure amb els nostres valors. En canvi, les entitats financeres ètiques (a partir d'ara EFE), moltes d'elles són cooperatives, informen de forma detallada què fan amb tots els diners que recullen, donen informació clara i concreta de quins projectes financen amb els nostres estalvis, ja sigui a través dels seus webs o dels butlletins que publiquen periòdicament. Fins i tot, en alguns casos, ens donen la possibilitat d'escollir el tipus de projecte que volem que es financi amb els nostres estalvis. Principis: Evidentment els bancs i caixes tradicionals no inverteixen els diners en activitats que no siguin “legals”, però per algun sector de la població alguns dels projectes són, diguem-ho de forma suau, poc legítimes. I és que no fan, en pràcticament cap cas, una avaluació de l'impacte social o sobre el medi ambient que tenen les activitats que financen. Fan estudis sobre la capacitat de devolució dels prestataris (tret d'activitats “subprime”) o de les possibles garanties patrimonials, però en cap cas sobre impactes socials i ambientals. I què fan en aquest aspecte les EFE, per començar quasi totes tenen un comitè ètic (amb persones que no formen part de l'estructura professional de l'entitat), que a més de vetllar per l'actuació de l'entitat en línies generals (aspectes laborals, de vinculació amb la societat, amb els socis…) marca els criteris i participa de la decisió per concedir o no un préstec. En tota sol·licitud de préstec, abans d'estudiar la seva viabilitat (no hem d'oblidar que cal retornar els diners als dipositants) es fa una anàlisi en que, el comitè ètic, valora l'adequació als principis de l'entitat i l'impacte social i ambiental que pugui tenir. En base a quins criteris estableix cada entitat els seus principis? En base a la determinació d'una sèrie de criteris negatius (exclouen activitat a finançar) i positius (per prioritzar, no hem d'oblidar la limitació de recursos). Podeu veure amb més detall aquests principis i els criteris a la web de FETS (finançament ètic i solidari www.fets.org). Ànim de lucre: Que hem de dir de l'ànim de lucre dels bancs? És la seva raó de ser, la remuneració de l'accionista! i podríem afegir la remuneració dels seus màxims directius. Parlar d'això donaria per molt, però ara no ho farem. I què passa a les EFE, no volen tenir beneficis? Doncs sí, però cal preguntar i per què? Doncs per què qualsevol empresa per garantir la seva continuïtat ha de tenir un marge positiu, en cas contrari ha de plegar. Però cal aclarir que en la majoria dels casos el benefici de la entitat no es destina a remunerar el soci. Els beneficis es reinverteixen en activitats vinculades a activitats socials i mediambientals i/o a finançar activitats que com a entitat regulada per un banc central no es podrien fer. És més, en alguns casos, que coneguem Banca P. Ètica (FIARE) i Coop57 els accionistes acorden, en assemblea, la remuneració dels dipòsits, en clau de fer més barats els crèdits. Com sabeu si els estalvis es paguen cars, els préstecs s'han de cobrar encara més cars, la única opció és renunciar voluntàriament a uns tipus elevats per pagar l'estalvi, o renunciar a part dels interessos vençuts. Participació: Com podem participar en els bancs i caixes tradicionals? En els bancs, si som socis, assistint a l'assemblea anual, i si tenim el mínim d'accions que en molts casos es demana, dient la nostra. Això sí, el pes de la nostra opinió seria proporcional al capital del banc que tinguem. Fins aquí poca cosa, oi? A les caixes, si bé són entitats fins ara de propietat popular, només uns pocs privilegiats escollits tenen veu en les assemblees. I què passa amb les EFE? Tret d'excepcions, la participació és un dels plats forts. No es que puguem participar, és que ens ho demanen i ens ho posen fàcil. Les entitats estan enxarxades en les mateixes organitzacions en que ho fa bona part de la societat civil organitzada, xarxes de cooperació, economia social, immigració, cura del medi ambient, inserció... així les cares que ens hi trobem, si som actius, són en molts casos conegudes. En les assemblees s'anima a la participació i algunes entitats creen xarxes pròpies per fomentar-la. Així algunes entitats (FIARECoop57 i Oikocredit) venen a ser el que podríem denominar una banca ciutadana, creades des de la ciutadania per la ciutadania. Aquest alt nivell de participació és el que vol assegurar la fidelitat als principis fundacionals de les entitats. Tot i que podríem continuar explicant diferències, amb les que hem detallat fins ara hi són bona part i segurament les que més impacte tenen, i el temps i l'espai són limitats. Narcís Sánchez, coordinador de l'Observatori de les finances ètiques