Del rescat financer a una banca pública amb criteris ètics en benefici de tothom!

Tal i com està organitzat el negoci bancari amb el model de reserves fraccionaries (això seria una altre discussió sobre el qüestionament i el canvi d’aquest model), no es poden deixar caure els bancs per tal de protegir els estalvis de les persones i evitar una situació de pànic, caos i pobresa. Per tant, si és necessari ajudar a les entitats financeres perquè han fet rematadament malament la seva feina, doncs que es faci però amb unes condicions absolutament diferents a les actuals. Crec que fora bo que el procés comptés amb les següents característiques: Els recursosmai han de sortir de retallar l’estat del benestar. Nacionalització del banc. Canvi absolut de l’objectiu del banc Canvi absolut en la orientació de l’activitat creditícia Depuració de responsabilitats Que els inversors acceptin pèrdues Entitat sense ànim de lucre. Entenc que totes aquestes condicions configurarien una banca pública ètica i social. Però, amb la situació actual, tot i que es prenguessin totes les mesures detallades més amunt, seguiria havent-hi un problema que ho impediria i que s’hauria de superar perquè aquesta banca estigués al servei de la població i revertís en benefici de la majoria: la classe política. Si la banca pública l’han de gestionar els gestor públics, és evident que necessitaríem una altre classe política que, d’una vegada per totes, recordi què carai significa ser polític: gestionar allò públic, allò que és de tots perquè reverteixi en una millora de la qualitat de vida de les persones. I no ser, simplement, unes extensions de les multinacionals i les entitats financeres i societats inversores treballant al seu servei, sense que sembli que tingui importància que això perjudiqui a la immensa majoria de la població a la que es deuen. No puc assegurar si tot aquest procés funcionaria però tot plegat sembla que respongui a lògiques més humanes, racionals i justes. Una cosa sí que és segura. El diners orientats amb finalitats socials i amb esperit solidari i comunitari es poden convertir en una poderosa eina de transformació social en positiu. Oblidem-nos de la idea dels diners com a objectiu, oblidem la cobdícia i entenguem d’una vegada que la qualitat de vida de les persones no la marquen els diners que tinguem. Les finances ètiques, ja segueixen moltes d’aquestes lògiques des de fa molts anys. L’objectiu de les finances ètiques no és econòmic. L’objectiu es basa en treballar per una transformació en positiu de la societat a través de l’activitat bancària entesa com, simplement, una eina més. Orienten, de forma transparent, les seves inversions cap a projectes que beneficien el conjunt de la societat. Però amb un avantatge respecte la banca pública ja moltes d’elles són entitats democràtiques i participatives (a Catalunya tenim Oikocredit, Coop57 i el projecte FIARE) i per tant el control del poder d’aquestes entitats no ha de passar per mans dels representants polítics (com sí que passa amb la banca pública) sinó que la propietat d’aquestes entitats financeres està en mans de la ciutadania, de totes les persones, entitats i empreses que en formen part i per tant el control d’aquestes entitats i la presa de decisions està subjecte a la voluntat ciutadana a partir de fórmules democràtiques. Segurament, i per contra, la capacitat d’intervenció i d’actuació en projectes grans i també en la capacitat de donar resposta al crèdit personal, és molt més gran des de la banca pública que no pas des de la banca ètica. Però precisament, una cohabitació dels dos models podria significar disposar d’un número de respostes financeres suficients a les diferents necessitats financeres que té la societat. Podria ser un sistema bancari que s’oblidés de la maximització de beneficis i que decidís tenir una funció social i de desenvolupament col·lectiu. En definitiva, que tot plegat servís perquè els diners deixessin de tenir tanta importància en les nostres vides i que les motivacions de la humanitat anessin per altres camins. La banca pública tal i com es planteja en aquest escrit és molt difícil d’aconseguir, però no impossible. Si es vol es podria aconseguir. No hem d’oblidar que la força de la majoria és de tota la ciutadania que es veuria beneficiada d’aquest model bancari. Paral·lelament, avui ja existeixen diferents entitats sòlides i compromeses de banca ètica (www.bancaetica.cat) a les que ja ens hi podem sumar com a socis i clients i ajudar a enfortir-les perquè, aquestes, cada cop tinguin més capacitat d’incidència en la construcció de la nostra economia i en definitiva, de la nostra societat. Podem, avui mateix, fer passos importants en aquest sentit. Tot depèn de nosaltres...més del que ens pensem.