Poc dies després de les eleccions, el govern en funcions ha anunciat una pujada d'impostos (aquest cop per les empreses, i sembla que només les grans). Durant les eleccions els cants de sirena anaven en direcció contrària. 'Bajaremos los impuestos!' deien. Pocs s'ho creien, i no han passat ni tres setmanes i ja veiem que la realitat va en sentit contrari. En el fons, totes aquestes promeses de lligar els gossos amb llonganisses que ens fan en període electoral ens haurien de provocar la indiferència més absoluta. Les coses són el que són i estan com estan. El dèficit espanyol creix cada any, i tenim la sort que els tipus d'interès estan a zero perquè en cas contrari (o en cas de repunt de la prima de risc) el dèficit encara seria més gran. Brussel·les no deixa d'insistir en que cal reduir el dèficit i Espanya va trampejant com pot la pressió europea any rere any. Dir que s'abaixaran els impostos és una bajanada vist com està l'economia espanyola, i creure-s'ho amb arguments més que discutibles és com fer trampes al solitari. En economia pública les regles son senzilles. Ingresses per la via dels impostos. Aquests diners es destinen a les despeses i inversions públiques i també a tornar els diners que t'han deixat (el deute públic). Si gastes més del que ingresses tens dèficit, a la inversa generes superàvit que et permet reduir deute públic. Brussel·les demana que reduïm el dèficit. La única manera és recaptar més impostos o retallar les despeses públiques. Això ho sabíem fa setmanes, ho sabem avui i seràs igual demà. Negar-ho és fer trampes al solitari, i als contribuents.
2 min
