En els darrers dies hem tornat a sentir veus que ens parlaven d'una possible reforma de l'Impost sobre Successions. El Vicepresident i Conseller d'Economia Junqueras es va encarregar de desmentir-ho. Ja estem massa acostumats a acceptar amb resignació que cada canvi de govern (sigui aquí o a Madrid) suposi automàticament un canvi en les normes fiscals. Venim d'un període en el que les reformes fiscals s'han succeït, anticipat, modificat, re-modificat i tornat a canviar. Això als que vivim de l'assessorament fiscal ja ens està bé. Ens toca estudiar i estudiar i haver de gestionar aquests canvis legislatius quasi de forma permanent que els contribuents no poden assumir, i així ens guanyem la vida. Però el gran perjudicat de tots aquests canvis acaba sent sempre el contribuent, que és qui paga la festa. Les reformes fiscals haurien de plantejar-se en ternes de gran pacte entre les forces polítiques que ens donessin un mínim d'estabilitat i ens permetessin poder organitzar-nos. Molts dels canvis que hem viscut recentment són difícilment justificables. Molts d'ells purament cosmètics i amb motius electoralistes (entre ells, la reforma de l'IRPF de Montoro) i això no està bé, i menys quan els canvis es fan a mitja partida. Ara la CUP torna a plantejar aquesta reforma de l'Impost sobre Successions que seria la tercera en els darrers anys. I això en aquesta transició nacional de 18 mesos, que no si tinc malentès acabarà en unes noves eleccions constituents en la que es nomenarà un nou Govern. I què farà aquest nou Govern? tornar a modificar l'Impost de Successions? Per mi encantat. Més feina. Per al contribuent més incertesa i menys possibilitat de planificar un fet prou rellevant com és una herència. Si us plau, deixin-nos morir en pau (i pagar els nostres impostos). Tributem en pau.
2 min
