Empreses 22/01/2016

Un tramvia anomenat desig.

3 min

L’opció C, “cap de les anteriors” va ser la que va obtenir un 80 per cent dels vots dels barcelonins que van votar en la famosa consulta de la Diagonal, allà l’any 2010. No han passat ni sis anys des que l’aleshores alcalde Jordi Hereu sotmetés a consulta ciutadana què calia fer amb l’emblemàtica avinguda de la capital. Posteriorment, el seu successor, Xavier Trias, es va passar pel folre el resultat de la consulta i va executar una reforma del tram entre la plaça Francesc Macià i el Passeig de Gràcia que no ha estat exempta de polèmica. La meva opinió personal és que la solució donada al carril bici és errònia, ja que hauria d’estar totalment segregat del trànsit de vehicles. Per altra banda, si bé el disseny de les rajoles aporta personalitat, crec que queden lluny del carisma de les dissenyades per Gaudí al Passeig de Gràcia, a banda de les queixes per la seva inestable petjada. A Barcelona ja tenim unes rajoles emblemàtiques per les nostres voreres, amb quatre quadrants amb forma de flor, tot i que els successius alcaldes s’han empleat a fons en substituir-les sistemàticament per altres sense cap dibuix, malgrat conservar-la insistentment en la pàgina de l’Ajuntament com a símbol emblemàtic de la ciutat. Per altra banda, tampoc no vaig compartir que aquesta reforma de Trias, un cop iniciada, s’aturés al Passeig de Gràcia i no continués fins, al menys, el Passeig de Sant Joan, que és la part que objectivament té més necessitat de ser actualitzada. Imagino que la pressió dels comerços va pesar més que les dels veïns. Ara, la nova alcaldessa, Ada Colau, ja ha decidit per nosaltres. Res de tímides reformes per inserir un raquític carril bici o canviar rajoles. Res de respectar la voluntat dels ciutadans que van votar no potinejar la Diagonal. Ha decidit fer passar el tramvia. No vols caldo? Doncs dues vies: una d’anada i altra de tornada. On està el dret dels ciutadans a decidir? No deien els del partit de la Colau que calia comptar amb processos participatius de la ciutadania? Per què, doncs, es passa pel folre de la vara d’alcaldessa l’opinió dels veïns? Em crida l’atenció aquesta actitud superba d’una alcaldessa que està en precària minoria a l’ajuntament i que, a més, es presenta al capdavant d’un partit que es diu “En comú podem”. Suggereixo que li canviïn el nom per “Jo sola ja puc”, ja que seria més coherent amb la realitat. Posar un tramvia que travessi tota la Diagonal suposarà obrir una frontera enmig de la ciutat que separarà, ara ja físicament, el upper Diagonal del downtown Diagonal, si em permeteu, l’expressió. Per a la mobilitat de la ciutat serà un autèntic caos. Si tot el trànsit que travessa la Diagonal el derivem a l’Eixample, els veïns d’aquest districte quedaran definitivament ofegats pel trànsit. Però, a més, si la Plaça Francesc Macià és ja ara una jungla, no em puc imaginar què passarà si fem passar dues vies pel mig. El col•lapse estarà garantit. Ves que no sigui aquesta l’estratègia: quan pitjor, millor. Només ens queda esperar que el següent alcalde decideixi una nova reforma de la Diagonal. Igual ens posen un telefèric com decideixen posar una enorme pista de gel. Qualsevol cosa excepte escoltar els desitjos dels veïns.

stats