Les formes ordinàries de finançar les despeses públiques són fonamentalment dues. Una consisteix en recaptar impostos i, l’altra, en emetre deute públic. Ara, sembla que el Govern de la Generalitat ha trobat una altra forma més fàcil de finançar-se. Es tracta d’agafar els diners del salari dels 200.000 treballadors que té en nòmina. No passa res! Si fan falta diners per alguna cosa, doncs s’agafa una de les pagues i llestos. Això va colar al 2012, amb la cobertura legal del Govern de Rajoy. El problema és que al Govern de Mas se li va anar la mà i va continuar confiscant les pagues al 2013 i 2014. Hores d’ara, però, totes les administracions espanyoles (incloses ajuntaments, diputacions i comunitats) ja han retornat la paga confiscada del 2012, excepte la Generalitat de Catalunya. Ara, en la Mesa de negociació amb els sindicats, el Govern ha presentat una proposta consistent en l’abonament d’un 10% de la paga de 2012 l’any 2016, d’un 20% l’any 2017 i d’un 45% el primer trimestre de 2018, justificant aquest fraccionament en dificultats de tresoreria i en l’increment de l’1% de retribucions, ja aplicat a tots els treballadors públics (d’obligat compliment per manament legal de la Llei de pressupostos de l’Estat, sigui dit de pas). A més, argumenten, l’aplicació d’un probable Pla de Xoc d’Emergència Social tindria un impacte de 270 milions el les arques de la Generalitat. Sembla ser que el Pla de Xoc el paguem els treballadors amb una de les pagues. I, dit jo, posats a confiscar, per què no confisquen, no sé, les pagues als treballadors de la banca? O per què no confisquen la recaptació de Acesa? O per què no confisquen les subvencions al Grup Godó? Ai no! És més fàcil fer-se el fort amb els dèbils i als poderosos millor no incomodar-los que s’enfaden. Les despeses públiques que es paguen amb els impostos han de complir amb l’article 31 de la Constitució, segons el qual tothom ha de contribuir d’acord amb la seva capacitat econòmica. Per tant, el Pla de Xoc (com la resta de polítiques que considerin que han de portar a terme) les haurem de pagar entre tots, i els esforços no han de recaure únicament sobre les espatlles dels treballadors públics. A més, encara resten pendents de retornar dues pagues més (les del 2013 i 2014). Quan pensen retornar-les? El 2050? Tenint en compte que a aquest Govern nomes li queden (teòricament) 16 mesos de vigència, com és que adopten un compromís a 36 mesos vista? Com és que s’escuden en el compliment dels objectius de dèficit si en 16 mesos ja haurem desconnectat d’Espanya? Alguna està enganyant algú altre.
2 min
