Aquesta setmana el Govern de la Generalitat ha apartat de les seves funcions a Josep Antoni Rosell, director general d’Infraestructures.cat, organisme responsable de la gestió de les infraestructures de l’administració catalana. Sembla ser que va ser detingut per la Guàrdia Civil i, ara, esta sent investigat pel presumpte cobrament de comissions en la concessió de contractes públics. Respectant el principi de presumpció d’innocència al que tothom té dret, hi ha un aspecte d’aquesta notícia que m’ha cridat moltíssim l’atenció i que crec que no s’ha comentat prou, per no dir gens. Segons la informació publicada als mitjans, no era estrany que tècnics de l’entitat Infraestructures.cat es desplacessin, si feia falta, a les seus de les empreses que optaven al concurs públic per tal d’ajudar a confeccionar la seva oferta, de manera que es garantís ser l’empresa finalment triada. És a dir, versió actual de l’antic “que se note el efecto sin que se note el cuidado”, ja m’enteneu. Tot legal, tot immaculat en aparença. Us preguntareu què fan uns tècnics que, representa, treballen per l’administració, vetllant pels interessos d’empreses privades. I si no us ho pregunteu, us hauríeu d’anar preguntant, perquè és una qüestió molt important. Estem parlant de vetllar per l’interès públic, d’assegurar-nos que els diners dels nostres impostos es destinaran únicament i exclusivament a satisfer l’interès general i no pas a engrandir butxaques que després sabran ser generoses amb qui les ha alimentades, mitjançant el conegudíssim mecanisme de les portes giratòries ben engreixades. La clau està en què l’entitat Infraestructures.cat és una empresa pública i, per tant, el seu personal no és funcionari. I sense funcionaris, tenim una eina menys per lluitar contra la corrupció. El servidor públic reuneix, gràcies a la garantia d’inamobilitat, les condicions per tal d’ajustar la seva actuació a l’estricte compliment de la llei, sota pena de prevaricació, delicte penal que no existeix en altres categories laborals, per cert. Un funcionari no es deu únicament al seu cap sinó, sobretot, a la llei i, per tant, a l’interès general. Aquesta és una altra de les conseqüències negatives de la privatització dels serveis públics. Ens hem deixat enganyar molt de temps amb la cantarella de com n’és de dolent tenir funcionaris i les meravelles de l’externalització quan és, justament, a l’inrevés. A Catalunya sempre hem tret pit dient que tenim una taxa molt baixa de funcionaris respecte d’altres territoris. Quin gran error! Si aspirem a ser un Estat (de veritat) ens cal tenir un cos funcionarial fort, com tenen els estats solvents que creuen fermament en les seves institucions i que confien en uns serveis públics de qualitat al servei de tots els ciutadans. Ells són la nostra principal estructura d’estat i la garantia de la netedat de la nostra societat. Cuidem-los.
2 min
