Empreses 20/04/2015

Atrapat en el temps.

2 min

A mig camí entre Barcelona i Saragossa, hi ha una mena de pont estrany, amb forma d’arc gegant que travessa l’autopista. Per aquest punt, representa, passa el meridià de Greenwich. El món està dividit en vint-i-quatre fusos horaris. Cada fus horari està partit per la meitat per un meridià. En el nostre cas, justament el fus horari està dividit per l’esmentat meridià de Greenwich, que és, per a més casualitats, el meridià zero. Això vol dir que, si seguíssim una imaginària línia cap al Nord, arribaríem al barri del sud de Londres que li dóna nom. Aquest fet ens hauria de fer sospitar que alguna cosa no quadra en l’horari que fem servir a Anglaterra i Espanya. En realitat, ni Espanya ni França ni Bèlgica, Holanda, Luxemburg ni Algèria, fan servir l’horari del fus en que estan situats aquests països. El país més desplaçat d’aquest horari és Espanya i, concretament, la comunitat de Galícia que està en la mateixa vertical que Irlanda. Portugal, en canvi, té el mateix horari que el Regne Unit, Irlanda i Canàries. Aquestes discrepàncies estranyes provenen de la Segona Guerra Mundial. Alemanya, que va una hora avançat respecte la del Regne Unit, va imposar als països ocupats el seu horari. Espanya no va ser ocupada militarment per Hitler, però Franco va decidir adoptar l’horari de la resta de països europeus continentals i va avançar una hora l'horari oficial del país. Això va ser el dia 16 de març de 1940. De manera que de les 23 hores es va passar directament a les 0 hores. Això sí, es va dir que “oportunamente se señalará la fecha en que haya de restablecerse la hora normal”. Aquest dia, com sabreu, no va arribar mai. Últimament es parla molt de racionalitzar horaris de feina, horaris escolars, de dinars i sopars, etc. En primer lloc, segurament convindria restablir l’horari “normal”, per adequar-nos racionalment a la llum solar. No sé si el dia que serem un país independent podrem canviar l’horari, però el que opino que seria més racional és que tinguéssim el mateix de França i Regne Unit. Veig difícil, però, que els francesos canviïn el seu horari per adaptar-lo a l’anglès. Un cop fet això, podríem començar a racionalitzar la jornada laboral. En aquest país es treballa “de facto” massa hores. Tothom ho dóna com un fet normal. I no ho és. Cada hora que treballem de més, cada hora que regalem, cada hora de més que fem respecte el que tenim per contracte, suposa, una limitació a la possibilitat que algú més pugui tenir un lloc de treball. Un país amb un percentatge d’atur com el nostre, el fet de treballar més hores representa una burla a qui no té feina. Cal repartir la feina. I per evitar aquest “frau” massiu, seria imprescindible controlar a través de la Inspecció de Treball si les jornades efectives es corresponen a les contractades. I per poder controlar-les s’hauria d’establir l’obligatorietat que constés l’hora d’inici i de finalització de la jornada laboral en el contracte de treball. Si aconseguíssim acabar amb aquesta forma d’explotació laboral, sí obtindríem un veritable canvi en el temps que permetria lluitar contra l’atur de forma efectiva alhora que conciliaríem racionalment l'horari laboral i el familiar.

stats