Us haig de confessar que l’humor de Charlie Hebdo no em fa punyetera gràcia. Potser es perquè sóc més d’humor anglès que no pas francès. Tant per tant, si haig de triar un humor gamberro, prefereixo El jueves, versió nostrada de la revista francesa i que, per cert, va ser censurada a Espanya per caricaturitzar al seu Mahoma particular, és a dir: el Rei. Tot i així, hi ha una vinyeta d’aquest número especial (mai millor dit) que han tret després de la matança, que m’ha fet gràcia. Es veu als dos assassins que arriben al cel i es pregunten on estan les noranta verges que, representa, els haurien d’estar esperant amb els braços (o el que sigui) oberts. Al núvol del costat els contesten (es suposa que els dibuixants de la revista assassinats) que estan aquí, idiotes! Tot plegat em sembla un enorme despropòsit i hi ha coses que no arribo a entendre. Els tipus aquests dels Kalashnicov, si veritablement són uns fanàtics integristes musulmans, com és que van matar directament els dibuixants i no van destruir els dibuixos, si és el que realment els ofenien? En canvi, no es van preocupar ni de les caricatures ni de Mahoma. D’altra banda, si eren el que deien ser, com és que no es van immolar? Per què fugien? No em sembla encaixar aquest comportament amb el d’uns fanàtics integristes disposats a tot. En canvi, sí feien pinta de “professionals” si em permeteu l’expressió. Ben equipats de paramilitars, amb una sang freda i una seguretat en sí mateixos impròpia d’algú que s’ha criat a occident, per molt que s’hagi radicalitzat en els darrers temps. No sé, em fa l’efecte que un es pot convertir a l’Islam en quatre dies però no es torna un sanguinari i fred assassí en quatre dies si abans no ho era. A més, al gerent de la impremta tampoc no li van fer res, el van deixar anar. Digueu-me paranoic però jo aquests tipus els veia més assassins a sou que no pas fanàtics. Els que actuen per fanatisme representen, justament, el contrari d’un comportament a sang freda. Quin ha estat el resultat immediat de tot plegat? Més control de les comunicacions, més normes restrictives de llibertats, amenaces d’acabar amb Instagram, Whatsapp, i resta de xarxes encriptades, amenaces de derogar el Tractat de Schengen, és a dir, la llibertat de moviments a Europa, control dels viatgers, bases de dades en mans dels Governants, augment de la venda d’armes, en definitiva, una passa enrere en la llibertat i un pas endavant en el control dels ciutadans. La ultradreta neoconservadora ja s’està fregant les mans.
2 min
