Quan era petit em van obrir una llibreta a La Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorro amb cent pessetes de l’època. I quan dic llibreta vull dir que era físicament una llibreta on s’apuntava el saldo escrit a mà. Això va ser en una sucursal del carrer Balmes, per sobre de Diagonal, on ara hi ha una oficina de l’extinta La Caixa. Qui havia de dir aleshores que les caixes deixarien d’existir!. S’han acabat les Cajas de pensiones per a la vejez. Suposo que es preveu que no calen caixes perquè tampoc no hi haurà pensions. Però no és d’aquestes caixes que us volia parlar sinó de les de la Generalitat. La tresoreria de Catalunya està en hores baixes. D’on no hi ha, no en raja. I és que el flux de diners que entra en la caixa del diner públic s’ha anat marcint paulatinament. Si al 2006 els ingressos dels tributs gestionats per l’Agència Tributària de Catalunya van ser de 5.268 milions d’euros, al 2009 s’havien reduït a la meitat. Si, a més a més, com és de preveure es consuma la substancial reducció de l’impost sobre successions pot comportar la pèrdua d’uns 700 milions d’euros anuals. Segons el nou sistema de finançament l’Estat ja ens han cedit el 50% de l’IRPF, de l’VA i el 58% dels impostos especials. Sí, però de moment qui ho recapta i qui ho ingressa a la seva butxaca és l’Estat. És de suposar que en exercicis posteriors ens han de liquidar el que ells diuen que han recaptat. Aquest és el tema clau del sistema. Qui ingressa primer els tributs a la seva butxaca és qui té el poder, i aquest és l’Estat. Històricament la solució a aquest problema s’ha plantejat amb el tancament de caixes. Però, com es fa per a que l’Estat no ingressi l’import dels tributs que paguem en concepte d’IVA, societats i IRPF? Com podem fer un tancament de caixes a aquests impostos? És pràcticament impossible. En primer lloc, perquè molt sovint els ingressos es fan a compte (IRPF) i, en segon lloc, qui no ingressés seria ràpidament sotmès a un procés de constrenyiment. Hi hauria, però, la possibilitat de presentar un recurs contra la liquidació corresponent i, en comptes d’ingressar, fer un dipòsit que (per tal que fos efectiu el tancament de caixes) s’hauria de fer justament en la Tresoreria de la Generalitat, en comptes de la de l’Estat. Això només funcionaria si ho féssim TOTS els ciutadans de Catalunya al mateix temps i comptéssim amb la complicitat de la Generalitat que no hauria de fer arribar els diners dipositats a l’Estat (tancament de caixes). Tant una cosa com l’altra em semblen de ciència-ficció. Així que el tancament de caixes, mentre no comptem amb la gestió i recaptació de tots els impostos de Catalunya és impossible. Entre tant, tenim a la plaça Letamendi de Barcelona, com si fos un vaixell pirata amarrat, la seu de l’Agència Estatal d’Administració Tributària, encarregada d’ingressar en les arques de l’Estat Espanyol?) tot el que els catalans paguem en concepte d’IRPF, IVA, Impost de Societats i Impostos especials. És com si cada any vinguessin els víkings, com a l’edat mitjana, a saquejar Catalunya i s’emportessin entre 15 i 20.000 milions d’euros. Així és difícil que un país pugui prosperar i molt menys superar una crisi.
3 min
