Loteria de Nadal catalana.

Recordo que a l’any 1987 es va crear la loteria de la Generalitat de Catalunya. La primera modalitat que es va llançar va ser la coneguda com a “Loto Ràpid” i consistia en uns cartronets que s’havien de rascar. El premi més típic eren 100 pessetes, però també van haver de 100.000 pessetes i, el més gran, d’un milió de pessetes. El president d’aleshores, el Molt Honorable senyor Jordi Pujol i Soley, va dir que ell mai no hi jugava a aquestes coses Considerava que el joc no és més que un impost voluntari. Trobo que té tota la raó. Tot i així va posar en marxa les loteries de la Generalitat per tal d’aconseguir ingressos addcionals. La pela era la pela. Les paraules “impost” i “volunari” són, en principi, contradictòries. Els impostos es paguen perquè ens obliguen, per coacció (d’aquí el nom de la cosa), perquè són imposats en contra de la nostra voluntat. La loteria, en canvi, la comprem perquè volem. Ningú no ens obliga a fer-ho. En canvi, a l’igual que els impostos, els ingressos de la loteria són un ingrés de l’Administració i serveixen per a finançar les despeses públiques. En els moments ens que ens trobem crec que seria del tot oportú aprofondir en aquesta forma d’obtenció de recursos.Pensem que ara, per Nadal, els catalans ens gastarem uns 530 milions d’euros en la coneguda com a “Loteria Nacional”. (És curios que li diguin nacional a la seva loteria i, en canvi, els nacionalistes siguem, per a ells, els catalans). En fi, que nosaltres estem pagant de forma voluntària una burrada de milions d’euros a Espanya. Només en el sorteig d’un dia estem pagant a Espanya pràcticament el mateix que l’Estat espanyol no ens paga per la famosa Disposició Addicional tercera de l’Estatut. Trobo que som una mica ximples. Em pregunto per què la Generalitat de Catalunya no fa un sorteig de Nadal a l’alçada del que fa la Loteria del Estado. Amb una bona Loteria de Nadal únicament catalana crec que en podríem treure un bon pessic. De pas, impediriem que l’Estat s’emportés de Catalunya un bon grapat de milions d’euros cada any. I, si fossim una mica més audaços, i aprofitant els aires neoliberals que estan arribant per Madrid, la Generalitat hauria de comprar l’empresa pública de Loterias del Estado. D’aqusta forma, no només impediriem que l’Estat s’emportés recursos de Catalunya sinó que seriem nosaltres els que ens emportariem els milions de la resta d’Espanya. Voluntàriament.