L’origen de la Generalitat de Catalunya al segle XIII està lligat a dos conceptes que avui en dia encara estan en plena vigència. El primer d’ells fa referència a la idea de pacte com a forma d’entendre les relacions entre poders públics i el poble de Catalunya. L’altra idea és la que gira entorn a la recaptació dels tributs que paguen els ciutadans de Catalunya a les seves Institucions. El pacte, com a forma de relació del monarca amb el poble, cristal•litzà a la Cort de Barcelona celebrada el 1283 sota la presidència del rei Pere el Gran. Segons aquest sistema pactista el sobirà no podia promulgar constitucions (o sigui, lleis) ni exigir impostos generals sense el vist-i-plau dels les Corts, on estaven representat el poble mitjançant els tres estaments o braços: el militar, l'eclesiàstic i el reial o popular. Per altra banda la Generalitat com a institució neix com a conseqüència de les funcions de recaptació d’impostos. Atès que la recaptació del donatiu al Rei pactat en Corts demanava més temps que el de celebració de la Cort, calgué nomenar unes comissions dels tres estaments per fer-la efectiva. El 1289 en fou creada la primera comissió. En un primer moment aquestes comissions tenien una vigència limitada i es dissolien tant aviat havien completat la seva missió. Però durant les Corts Generals de Montsó de 1362-1363, foren creats a Catalunya, Aragó i València els impostos duaners sobre el comerç (entrades i eixides, que gravaven amb un tipus del 10%) que, juntament amb l’impost sobre els teixits (la bolla de plom) eren coneguts com a "generalitats". Amb el temps aquest sistema tributari com a forma d’obtenir recursos pel monarca es va anar sofisticant de manera que es va configurar un deute consolidat que va comportar l’aparició d’un deute públic a llarg termini. Aquesta creixent complexitat de les finances públiques va implicar l'estabilització definitiva d'una única institució permanent, coneguda com a Diputació del General pròpia de Catalunya, amb seu a la ciutat de Barcelona i amb residència a les cases del carrer de Sant Honorat que formen actualment el nucli inicial de l'actual Palau de la Generalitat. Crec que és important tenir en compte aquests orígens ancestrals de la Generalitat per tal de recordar que la Generalitat de Catalunya no va néixer amb la Constitució espanyola de 1978 sinó que fa segles que va ser creada per administrar els recursos públics de Catalunya i que la seva seu no se ha mogut de lloc tossudament en els darrers sis-cents anys.
2 min
