Empreses 25/10/2011

Full de ruta del pacte fiscal.

2 min

El dilluns 31 d’octubre es presentaran les conclusions de la Comissió parlamentària d’estudi per a un model de finançament basat en el concert econòmic. Sembla ser es volfer una consulta popular abans de la seva negociació a Madrid. Amb aquesta proposta el Govern cau en una incoherència estratègica. Com pot estar fent retallades en els serveis bàsics al ciutadans i, al mateix temps, demanar el “concert econòmic”? No entenc perquè Catalunya ha de reduir el dèficit comptable de la Generalitat a costa de les prestacions dels serveis bàsics quan el nostre país genera recursos fiscals de sobre per a prestar-los. El dèficit a Catalunya no el provoquen els serveis sanitaris, ni l’educació, ni el PIRMI. El dèficit a Catalunya el provoca l’espoliació fiscal de 22.000 milions d’euros anuals que s’emporta l’Estat. El Govern de la Generalitat és perfectament conscient d’aquesta espoliació fiscal i per aquest motiu ha muntat tota aquesta parafernàlia del pacte fiscal. En conseqüència, si saben quin és l’origen del dèficit, perquè volen traslladar la càrrega del mateix als ciutadans de Catalunya (ja siguin funcionaris, pensionistes, malalts, persones dependents, aturats) en comptes de fer-ho sobre les esquenes de l’Estat en forma de més dèficit? És responsable que la Generalitat s’autolimiti la despesa per a “complir” amb els objectius de dèficit que marca la senyora Salgado quan és precisament l’Estat qui perpetra un veritable saqueig a les butxaques dels contribuents catalans? Jo crec que no. En coherència, si el Govern de la Generalitat promou el pacte fiscal, no s’hauria de preocupar de complir amb l’objectiu de dèficit que marca Madrid. Altrament, algú podria pensar que les retallades, en realitat, només tenen com a objectiu crear malestar entre la població per a què la gent es torni més favorable al “pacte fiscal”. Aleshores és quan es proposa fer una mena de referèndum previ per avalar les tesis del Govern abans d’anar a negociar amb l’Estat. I en aquest punt haig de tornar a manifestar el meu escepticisme. Què ens ha de fer pensar que l’Estat tindrà en compte el que pugui dir el poble de Catalunya en una consulta no vinculant quan s’ha passat per l’arc de triomf el referèndum sobre l’Estatut? I el que és més inquietant, el Govern de la Generalitat, sent conscient de tot plegat, què pensa fer quan això succeeixi? Posats a fer referèndums, per què no fer un sobre la independència? Aquest sí que seria definitiu: no només obtindríem la sobirania fiscal sinó la sobirania a seques. Altrament, necessito que algú m’expliqui on condueix tot plegat.

stats