Empreses 01/01/2012

Felicitat

2 min

Comença un any nou i, amb ell, nous propòsits. Si més no això és el que fem les persones ordinàries. En canvi, amb els nostres governants les coses són diferents. Com cada any, se’ns presenten amb pujades d’impostos, dels preus dels serveis bàsics i, últimament s’ha posat de moda les congelacions quan no retallades salarials. Això són ganes de fer que a la gent se li atravessi el raïm a la gola. És per això que aquest any m’he estalviat d’escoltar tant el típic discurs del Rei d’Espanya com el del president de la Generalitat. Estic tip de sentir missatges negatius. Estic tip de sentir parlar de retallades, de dèficits, de què ens hem d’esforçar, de què vindran temps difícils i tota la martingala. No me’ls crec. No me’ls vull creure. Els sacrificats sempre hem de ser els mateixos: el populatxo. Entre tant, els directius de les entitats financeres que han rebut milers de milions d’euros de diner dels nostres impostos (i moltes d’elles han passat a estar directament intervingudes per l’Estat) declaren a la força els seus sous que pujen a milions d’euros anuals. Per a ells no hi ha retallades ni sacrificis. Els nostres governants tampoc no els demanen responsabilitats, al contari: els premien amb milers de milions d’euros per a “reflotar” les entitats financeres que aquests milionaris directius s’han encarregat prèviament d’enfonsar. Per a ells no hi ha ERO’s, ni atur, ni restriccions. Per a ells, irresponsables com els nens petits, tot és de color rosa. Llegint la Constitucó de l’any 1812, la de Càdis, veig que en el seu article 13 diu que l’objecte del Govern és la felicitat de la Nació donat que la finalitat de tota societat política no és altre que el benestar dels individus que la formen. Trobo a faltar un article com aquest en la legislació actual. Hem perdut de vista quina és la finalitat última de tot plegat: la felicitat. Però la de tots, no la d’una minoria. En un moment com l’actual el que cal són missatges positius, d’esperança. Hem entrat en una dinàmica negativa, de pessimisme, que no ajuda gens a millorar la confiança ni, per tant, la recuperació econòmica. Prou ja de mals auguris! Necessitem missatges positius que donin confiança i esperança. No veig per què no hauria de recollir la constitució actual que la finalitat dels polítics és procurar la felicitat dels ciutadans. Així els nostres governants ho tindrien una mica més present i no ens donarien la tabarra cada cap d’any amb pujades indiscriminades d’impostos i retallades. I, sobretot, el que ens faria més feliços és veure com tota la colla de xoriços que ens han portat a la crisi financera en què ens trobem paguin per les seves accions en comptes de proclamar “viva la Pepa”.

stats