Empreses 04/03/2011

Externalitzacions

5 min

“El Govern de la Generalitat optarà "tot sovint" per derivar la prestació dels serveis públics al sector privat, amb l'objectiu d'aprimar i agilitar l'Administració.” (Andreu Mas Colell) A la vista d’aquestes declaracions, no hi ha dubte de per on aniran el trets de la política de la Generalitat. Està clar que amb mesures com aquestes potser s’aconseguirà aprimar l’Administració però el que no està clar es que aprimem el pressupost de la Generalitat. Els serveis, els presti el sector públic o el privat, s’hauran de finançar igualment amb diners públics. La diferència es que ara, una empresa privada, gestionarà part del “pastís” del pressupost públic. I aquesta empresa privada, ho farà de forma altruista? Estarà disposada a perdre diners per vocació de servei a la societat? No us ho penseu pas! L’empresa privada voldrà (lícitament) obtenir un benefici econòmic. Aquest benefici econòmic només el pot obtenir de dues formes. La primera, aconseguint de l’Administració més recursos dels necessaris per a prestar el servei. La segona forma és, amb els mateixos recursos, oferir menys serveis o de pitjor qualitat de manera que li quedi un marge net. Sigui com sigui el resultat per a la societat sempre serà negatiu i per l’empresa serà sempre positiu. En conclusió, quan el conseller Mas-Colell parla d’aprimar l’Administració, la conseqüència vol dir augmentar els pressupostos públics a canvi de pitjor prestacions. “La prestació de serveis per part d'entitats privades, o per part d'agències controlades a distància a través de contractes programa o similars serà tot sovint la forma ideal de procedir", va assenyalar el conseller, que ho va considerar una mesura necessària fins i tot encara que no hi hagués una necessitat d'estalvi com l'actual que obligui a optar per aquesta via. La fórmula d’Agències crec que ja s’està demostrant desfasada. Entenc que als anys 70 i 80 quan el senyor Mas Colell estava a Berkley quedava molt modern parlar d’Agències. Però avui dia és una forma de gestió que s’ha demostrat poc eficient, al menys a l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Veiem alguns exemples. En primer lloc, l’Agència Tributària de Catalunya. El que abans s’exercia de d’una Direcció General del Departament d’Economia, ara es fa des d’una Agència. Això ha comportat que, sense desaparèixer la Direcció General de Tributs, a més hem de pagar a un nou Director juntament amb un staff directiu i uns serveis que abans eren compartits amb el Departament: una nova àrea de gestió econòmica, un nou servei de prevenció, uns contractes de subministraments segregats. En definitiva, més recursos per acabar fent el mateix. Cada Agència que es crea, comporta desdoblar funcions públiques i contractar més personal directiu. Així, si anteriorment les competències tributàries es ventilaven a la DG de Tributs i les seves quatre Delegacions Territorials, ara a més a més, s’ha creat una nova estructura que inclou 12 nivells 30, 11 nivells 29 i uns 22 nivells 28. Tenint en compte que les competències en aquest àmbit han, fins i tot, disminuït per l’eliminació de l’impost sobre el patrimoni i la pràctica supressió del de successions juntament amb una baixada de la recaptació a la meitat, francament, no es veu l’estalvi d’aquesta fórmula per enlloc. Tenint en compte això, entenem una mica millor el comentari del conseller Mas Colell quan va dir que tot i considerar-ho el més adient, va explicar que l'opció d'externalitzar els serveis públics "no és necessàriament una font d'estalvis" sinó que ho és indirectament per la via de guanys d'eficiència. Com hem demostrat, ni tant sols es guanya en eficiència. Ens podríem estendre també amb l’Agència Catalana de l’Aigua http://www.europapress.cat/societat/noticia-recoder-adverteix-gestio-laigua-catalunya-arrossega-deute-2450-milions-20110215202122.htmlo amb altres organismes públics http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2011/01/02/empreses-publiques-generalitat-han-duplicat-deute-4-anys/455724.html però ens aniríem més enllà de l’espai disponible en aquest blog. "Ens hem de deslliurar de la idea que garantir un servei públic impliqui sempre que la prestació d'aquest servei públic s'hagi de fer des de l'administració pública", va afegir en la seva primera compareixença a la comissió d'Economia al Parlament. Francament, el que jo crec que del que ens hem de deslliurar és de la falsa idea que els sector privat presta els serveis millor que el sector públic. Pensem, per exemple, en les pensions. Molt s’ha parlat de les pensions públiques i de la seva garantia. Doncs bé, fins ara, el sistema públic de pensions mai no ha fet fallida. En canvi, el sector privat de pensions està arribant a uns nivells de catàstrofe per la seva vinculació amb el mercat borsari. Les xifres són demolidores: en 2008, els fons privats en el món van perdre el 18,3% del seu valor, segons Inverco, patronal de la inversió col·lectiva a Espanya. I la caiguda va ser generalitzada: del 37% en Regne Unit, que segueix per sota del nivell de 2000, el 27% en Canadà, el 20% a EEUU, el 9% a Espanya. Però, al cap i a la fi, coneixeu algú que estigui encantat del seu sistema privat de pensions? Per tant, és obvi que només la titularitat pública pot garantir un servei públic essencial com són les pensions. Podem parlar també de la sanitat i de les mútues privades. Tots sabem que on estan els millors professionals és al sector públic. Tots sabem que, quan un té una malaltia seriosa qui et respondrà sempre serà el sector públic. Quantes mútues privades han tancat deixant els seus associats sense prestacions? Quantes mútues fan fora a la gent gran per no haver d’assumir el cost de les seves prestacions? La gestió pública garanteix, no només la continuïtat en la prestació del servei, sinó un qualitat assistencial de veritat que el sector privat no pot assolir perquè està més preocupat en el compte de resultats que en la salut de la població. El Govern ha acordat autoritzar el Departament d'Economia i Coneixement la licitació i adjudicació mitjançant concurs públic d'una auditoria externa de les finances de la Generalitat, que costarà 1,2 MEUR i que estarà llesta, segons les previsions del portaveu de l'executiu, Francesc Homs, entre finals de maig i principis de juny. Homs ha remarcat que el Govern confia a tenir el pressupost a l'abril, i ha subratllat que l'auditoria serà una 'garantia' per als partits durant la negociació dels comptes, perquè no es podrà jugar amb les dades. Ha subratllat també que el Govern està convençut que els resultats no s'allunyaran de les xifres que dóna la Intervenció General. A veure: m’agradaria que algú m’expliqués per a què serveix la Intervenció General de la Generalitat i la Sindicatura de Comptes si després, el Govern, no es creu a la seva pròpia Administració i la imparcialitat dels seus funcionaris. Si no es refien de l’Interventor General, el senyor Josep Maria Portabella i Alòs (que, per cert, va ser el mateix que havia en la època que manava CiU perquè el tripartit no el va rellevar) crec que, en coherència, l’haurien de cessar per no haver fet bé la seva feina. A més, decideixen gastar-se 1,2 milions d’euros en una empresa d’auditoria externa perquè, segons ells, ni la Intervenció ni la Sindicatura de Comptes són de fiar. A qui contractaran per a fer l’auditoria externa? A una empresa de les que ells anomenen “business friendly” que diran el que vulguin sentir per allò del qui paga mana? I ja que parlem d’auditories externes, ¿com és que el Departament d’Economia i Finances recorre sistemàticament a contractar empreses externes per a realitzar auditories de la Generalitat quan compta amb un extens cos d’Intervenció ben preparat i ben dotat? Quants milions d’euros portem gastats en empreses externes de control? Es demostra, una vegada més, que és molt més eficient fer la prestació de serveis públics amb els mitjans de l’Administració pública, en comptes de contractar empreses externes.

stats