Europa o Espanya?

Crear-se un nom, una imatge de marca costa molt. Costa especialment que aquesta imatge, a més, sigui bona. I costa encara més quan, prèviament, el teu nom, la teva imatge, s’associen a valors negatius. No és el mateix anar pel món amb un producte “made in Spain” que amb un “made in Germany” o “made in UK”. No podem fer-hi res, les coses són així. En canvi, les marques Catalunya i, especialment Barcelona, no tenen la càrrega negativa de l’espanyola. Això ens hauria de servir per a donar-nos esperances en el futur. Sigui com sigui, els nostres productes i el nostre passaport porten el llast del “made in Spain” tant si volem com si no volem. A Espanya potser pensaran que sempre han fet les coses bé i que són els altres els que els tenen mania. Com per exemple ara que han fet les grans retallades i pujades d’impostos indiscriminades i, en canvi no reben un aplaudiment per part dels mercats. Doncs bé, els mercats segueixen sense refiar-se de l’Estat espanyol. I, què voleu que us digui: els entenc. L’Estat espanyol, a banda de tenir el rècord de suspensions de pagaments de la història, és actualment l’Estat europeu que acumula més sancions per incompliments de tota la Unió Europea. A aquestes alçades ja ningú no es pregunta si rescataran a Espanya o no. Ara la qüestió és quan la rescataran. En aquest context, Catalunya està pràcticament intervinguda per un Estat a les portes de ser rescatat. Aquesta situació, a més, ha posat de manifest que el procés autonòmic a Espanya està esgotat. Les autonomies s’han acabat definitivament. Catalunya, no només no pot aspirar a més autogovern amb les actuals regles del joc sinó que, al contrari, només pot esperar un retrocés en la seva autonomia, cada cop més tutelada per l’Estat que regula a cop de Reials Decrets inspirats en la LOAPA les seves relacions amb les comunitats autònomes. El futur de Catalunya lligat a l’Estat espanyol és un futur lligat a la intervenció, al rescat, al retrocés, a la pèrdua d’autogovern i, amb molta probabilitat, a sortir de l’Euro. En canvi, una Catalunya independent tindria garantit, no només l’autogovern, sinó la seva permanència a l’Euro i la confiança dels mercats. Aquesta és la dicotomia: o Espanya i l’abisme fora de l’euro, o independència i un futur dins Europa. No hi ha més camins. No creieu que tenim dret a decidir quin camí volem?