Quina pena em fa el decimonònic perfil del Mariano Rajoy! Trobo patètica la seva imatge davant una roda de premsa, com la que va perpetrar ahir amb ocasió de la fugaç visita de David Cameron (a qui, per cert, l’interessa més estar al costat del cadàver calent d’una rovellada dama de ferro que no pas estar al costat del president de l’Estat espanyol.) Doncs aquesta rèplica de Felip II que tenim com a president d’Espanya (amb la seva mirada barreja de gat siamès -per l’estrabisme- i de Ceausescu el dia del seu darrer discurs a Bucarest) va dir que el cas de Catalunya i Escòcia són dos realitats diferents. A més va afegir que al Regne Unit han actuat conforme a la llei i que ell pensa fer el mateix, és a dir: actuar d’acord amb al llei, per a continuació dir que un referèndum a Catalunya queda fora de la llei i, per tant, no se li pot demanar. Si un se’l creies pensaria: llàstima! amb les ganes que té el Mariano de fer un referèndum per la independència i, ves per on, la llei no li permet. Crec que ja n’hi ha prou de què ens tractin d’imbecils. Jo li demanaria a la titella del Rajoy i als ventrílocs que té darrera, que siguin valents i diguin la veritat. No és que no puguin convocar el referèndum, és que no volen. Escudar-se en les lleis o en la Constitució és una covardia. Per què no pot sortir i dir obertament: “no em dóna la gana de convocar un referèndum per la independència a Catalunya”? Al cap i a la fi és aquest el seu ideari polític i el dels seus votants. Per als ingenus diré que, evidentment, no és cert que l’ordenament jurídic impedeixi convocar un referèndum per la independència a Catalunya. Si realment tinguessin voluntat política, aquest es podria fer dins el marc constitucional. Només caldria actuar com han fet al Regne Unit. Londres ha transferit la competència per a convocar referèndums a Edimburg per salvar un obstacle semblant. Aquí, tenim la via de l’article 150.2 de la Constitució que permetria a l’Estat cedir aquesta competència a la Generalitat per convocar-lo. No seria la primera vegada que es fa servir aquest mecanisme per transferir competències exclusives de l’Estat a Catalunya. Però, bah!, tenen altres vies legals per a permetre un referèndum “legal” a Catalunya. Bé que es posen d’acord quan convé PP i PSOE i modifiquen en una nit la Constitució espanyola! Però tot això ells ho saben de sobres. Per això em refot que surti aquest president amb perfil d’enterrador a vomitar aquestes bestieses ja que se les pot creure algú de bona fe. Si no el volen convocar que ho diguin clarament i aleshores ja podrem actuar en conseqüència. El primer acte de sobirania del Parlament de Catalunya hauria de ser la convocatòria del referèndum i que, aleshores, decideixin a Espanya si el volen dins o fora de la legalitat. Estarà a les seves mans triar el camí de la negociació o el de la ruptura. Si trien el segon, potser es quedaran amb la seva legalitat però també amb el 100% del seu deute públic. Espanya decideix.
2 min
