Empendre a Catalunya

Fa tot just un any, vaig publicar en aquest Bloc un article titulat “Conflicte d’interessos” en el que alertava del perill i l’error que suposaria el que la Generalitat vengués l’empresa pública Tabasa a Abertis, presidida per Salvador Alemany. Recordem que, a l’inici de l’anterior legislatura, el Govern dels millors es va fer acompanyar d’un consell assessor (d’experts van dir), el Consell Assessor per a la Reactivació de l’Economia i el Creixement (CAREC) al capdavant del qual es va col•locar el president d’Abertis, el senyor Salvador Alemany. Ràpidament es van afanyar a dir que les conclusions d’aquest òrgan, emeses com a informes, no tenen caràcter vinculant ni prenen posicions tancades, sinó que presenten reflexions per a què el Govern prengui decisions. Curiosament veiem com ara el Govern és ven TABASA. Aquesta empresa factura més de 40 milions d’euros i dóna uns beneficis anuals de més de 8 milions d’euros. Així doncs, per què la Generalitat s’hauria de vendre un patrimoni que genera beneficis? Per què la Generalitat hauria de renunciar a una empresa que li aporta ingressos segurs en els propers anys? La resposta oficial la trobem en la precària situació financera de la Generalitat. Vendre patrimoni públic és una pèrdua per a tots. Però, a més, és una mala idea que el mateix senyor que aconsella el Govern qui acabi sent beneficiari de les actuacions d’aquest Govern. Algú podria veure aquí un conflicte d’interessos que no afavoreix ni al senyor Alemany, ni a Abertis ni al mateix Govern de la Generalitat. Francament, trobo incomprensible que es tracti amb tota la naturalitat del món que la mateixa persona que assessora al Govern a través del CAREC sigui, al seu torn, el primer beneficiari de la privatització de les empreses públiques de la Generalitat que donen beneficis. Atenció emprenedors: així és com es fan negocis a Catalunya! És aquest l’exemple d’empresari que volem a casa nostra? És aquest el model de negoci privat que volem potenciar? Com se li pot dir empresari (literalment, algú que empren) a qui viu dels contactes amb el poder i a costa dels pressupostos públics? La manca de transparència i l’ombra de sospita de conflicte entre interessos públics i interessos privats sobrevola aquesta operació. Què voleu que us digui, potser l’Oficina Antifrau hauria d’actuar d’ofici.