Ebola.

No em sembla bé que hagin portat a Madrid el religiós Miguel Pajares infectat d’ebola a l’Àfrica. No entenc els motius oficials per a una maniobra tan arriscada. Si amb aquesta operació hi hagués algun benefici global, em semblaria bé. Però resulta que, pel fet de portar-lo a Europa, les possibilitats de supervivència del cura no augmenten necessàriament. En canvi, sí es posa en risc la salut de 47 milions d’habitants d’Espanya o els 742 milions de ciutadans europeus. Crec que no val la pena arriscar la salut de tantes persones per un sol home. Com va dir Salvador Espriu: “de vegades és necessari i forçós que un home mori per un poble, però mai no ha de morir tot un poble per un home sol”. Que consti que em sembla molt admirable i lloable la feina feta per aquest religiós i altres persones que treballen a pit descobert contra aquesta malaltia letal a l’Àfrica per salvar les vides de les persones que, per desgràcia, viuen en un entorn tan pobre i faltat d’oportunitats. Però, precisament per això, no entenc com aquest religiós ha acceptat que el traslladessin al centre de Madrid, una ciutat densament poblada, on es posa en risc la salut de tanta gent. Encara que ens diguin que les possibilitats siguin remotes, les conseqüències de qualsevol filtració del virus serien imprevisibles. Per tant, costa d’entendre que el Govern espanyol prengués la decisió de repatriar al religiós, més tenint en compte que no hi ha tractament conegut a l’ebola, a banda del famós sèrum nord-americà. Però, en aquest cas, no era més senzill portar el sèrum a Libèria que portar el virus a Europa? De pas, es podria tractar a altres malalts “in situ”. Imaginem, per un moment, que apareix algú altre a Madrid infectat per l’ebola i que hagués tingut relació amb el religiós. Es liaria parda, com diuen allà. Si, després d’aquest segon infectat, es trobés un tercer, posem, a Móstoles, les alarmes tindrien ja ressò mundial. Què penseu que passaria? Doncs que molta gent començaria a renunciar a viatjar al nostre país. Qui voldria venir voluntàriament a un país on els infectats per l’ebola comencen a créixer? Us recordo que aquest país viu, fonamentalment, dels ingressos per turisme. I els productes agroalimentaris? Creieu que no disminuiria la tendència a comprar productes “made in Spain”? Per tant, més enllà del risc (mínim, ens diuen) de contagi de l’ebola, només que es produís un petit brot, les conseqüències serien letals per a l’economia d’Espanya: més atur, més retallades, més rescat. Així doncs, per què ho han fet? Algú pot pensar que ho han per l’obligació legal de l’Estat per intentar salvar la vida d’un espanyol en risc a l’estranger. Altres poden pensar que amb una operació així és teatralitza una actuació sanitària que demostra el primer nivell mundial dels nostres serveis de transport sanitari i de salut. Altres, en canvi, poden pensar que, en realitat, es tracta de traslladar a Europa el virus de l’ebola. Mentre els infectats siguin els pobres negres africans no hi ha cap incentiu per invertir en una vacuna o remei per a la malaltia. En canvi, en el moment que s’expandís el risc d’infecció pels països rics, comença a ser negoci la fabricació i venda massiva de tractaments contra l’ebola. Digueu-me malpensat.