Es pot enganyar a tothom durant algun temps, o bé es pot enganyar a alguns durant tot el temps però el que no es pot és enganyar a tothom tot el temps. Sembla que quan més s’apropa el 9N més s’evidencia la veracitat d’aquesta expressió. Fins ara, el llenguatge ambigu del Govern, el jugar al poli bo i poli dolent d’en Mas i en Duran, els ha funcionat per anar fent. És el putaramonetisme que tant bons resultats havia donat a en Pujol. Però ha arribat el moment de la veritat. Ara, ja no valen tacticismes. O s’està embarassada o no s’està. És normal el nerviosisme dels partits que han donat suport al Govern de CiU, malgrat les terribles retallades, a canvi de garantir que el 9N hi hagi urnes. I sí, el Govern diu que les posarà. És possible que al final n’hi hagi d’urnes però el seu resultat no servirà per a res. I serà un resultat inútil perquè el Govern no ha cregut mai en un resultat vinculant i transcendent. El mateix president va dir a l’entrevista amb l’Ana Pastor que ell d’aquí un any es veu de President de la Generalitat. Mala senyal. Si el 9N fos decisiu d’aquí un any o és president de la república catalana o bé ha dimitit. Però no contempla ni un ni altre escenari. Per què? La seva estratègia passa per donar a entendre que fa “tot el possible” per a posar les urnes el 9N. S’ha d’assegurar, però, que si no hi ha urnes que no sigui dit que és per culpa seva. Per això ja s’ha encarregat de dir que no la farà en contra del que digui el Tribunal Constitucional. Tot i així, si com a conseqüència de la pressió social i dels partits de l’oposició es veu, finalment, obligat a posar les urnes, ha de ser de tal manera que el resultat no sigui vinculant. Una de les maneres és intentar diluir el resultat. I aquesta és la tàctica que, qualsevol que s’ho miri des d’una certa distància, observa del Govern. Com s’entén que el Govern no faci res per incentivar la participació? Per què no tenim debats sobre els avantatges i inconvenients de cada opció? Per què no ens expliquen com pensen interpretar el resultat? Com és que el Govern no està fent res de tot això si ens trobem a les portes del moment més transcendent per a Catalunya des de fa tres-cents anys? Com és que cada passa, cada vacil•lació, cada rectificació va encaminada a desmoralitzar i desmobilitzar els votants? De veritat penseu que, amb aquest espectacle, els partidaris del No o del Sí-No tindran cap interès a votar? Si fins i tot està desmoralitzant als votants del Sí-Sí! I és que aquesta és la tàctica: descafeïnar la consulta, rebaixar-la per a què el seu resultat sigui incert, interpretable, discutible. I que tot, com sempre, romangui igual. I després, a fer veure que es negocia amb Madrid un canvi d’estatus per a Catalunya que, com en els darrers cinc-cents anys, no compliran. Si es vota el 9N s’ha de deixar ben clar, des de ja, que el seu resultat tindrà conseqüències polítiques irreversibles. Perquè, més enllà de la forma jurídica de la consulta, estem davant d’un veritable referèndum d’autodeterminació. El President ho hauria de deixar meridianament clar. O això, o renunciar-hi.
3 min
