Afers exteriors

Ha estat un detall poc valorat el fet que hagi estat el Ministre d’Afers Exteriors del govern de Rajoy qui hagi sortit a valorar públicament una possible independència de Catalunya. Des d’un punt de vista Freudià deixa entreveure que ja ens veuen com a un país estranger. Bona senyal. Però més enllà d’aquest detall, les seves declaracions pretenen infondre por als independentistes amb l’amenaça que una Catalunya independent quedaria fora d’Europa. La tàctica de la por no és nova, és la típica estratègia dels partits polítics espanyols en campanya. En aquest cas, sembla com si el Ministre Garcia-Margallo volgués influir sobre els futurs votants en un referèndum sobre la independència la qual cosa també cal valorar positivament perquè és tant com admetre el dret a celebrar el referèndum. La idea que Catalunya quedaria fora d’Europa en cas de ser independent és una intoxicació de l’Estat espanyol que té el seu ressò en alguns “lliurepensadors” que, amb la pàtina de les seves càtedres, segueixen el joc del Ministre espanyol. A ningú a Europa amb dos dits de front li passa pel cap que un part de la Unió Europea es volatilitzi i desaparegui del mercat únic i de la moneda única. Què farien, treure’ns els euros de les butxaques? És evident que això no passarà i que Europa, sempre pensant en unir i en construir, trobaria la fórmula per a què no hi hagués un trencament amb Catalunya. A més, de fer-se la declaració d’independència d’acord amb el Dret Internacional, seria d’aplicació la Convenció de Viena sobre la Successió d’Estats en Matèria de Tractats, de 1978. En aquest document es preveu la continuïtat dels “Estats de recent independència” en els Tractats signats per l’Estat originari. De manera que, de forma automàtica, Catalunya continuaria de ple en totes les Institucions Europees. Per la mateixa regla de tres, l’Estat resultant de la secessió de Catalunya (que, presumiblement encara es dirà Espanya) també hauria de fer ús d’aquesta Convenció de Viena per a poder continuar en les institucions europees. Si el fer “estructures d’Estat” és una proposta seriosa, trobo a faltar que es creï ja una Conselleria d’Afers Exteriors (o Europeus) per a tractar el procés d’encaix de Catalunya en les institucions europees, i per anar traçant des d’ara mateix les complicitats diplomàtiques internacionals favorables a la independència de Catalunya. De passada, tindríem un interlocutor per al Ministre d’Afers Exteriors d’Espanya.