Empreses 26/09/2011

On van els nostres estalvis?

3 min

Per Aritz Cirbián, productor i soci treballador de Primitive Films SCCL

Darrerament molta gent nova ha començat a participar des de les places en nous i vells espais d'organització i transformació política. Aquesta afluència de gent nova ha animat el debat, generant noves i millors idees sobrecom fer un món més democràtic i, per tant, més lliure i just.Algunes velles idees s'han recuperat i, amb la confluència de noves veus, n'han sortit reforçades amb més autocrítica, més arguments i més raons. Una d'aquestes "velles" idees és que, malgrat molt reduïdes, hi ha dues eines de transformació que tots els ciutadans tenim a l'abast i que, malgrat no ens igualen, sí ens donen un cert poder d'influència segons a qui les entreguem: parlo del vot i dels diners. Que el dret a sufragi que tenim s'ha d'exercir per poder canviar l'actual sistema, i que s'ha de fer responsablement, és un assumpte que milers de persones hem tractat al voltant de www.nolesvotes.orgi us animo, si encara no ho heu fet ja, a passar-vos-hi i informar-vos-en perquè, avui, vull parlar dels diners. Malgrat el nostre limitat poder econòmic individual en relació als poderosos, som unamajoria de la ciutadania els qui aportem la riquesa real més gran:el nostre treball. D'aquest treball n'intentem atresorar una petita part en forma d'estalvis -probablement en una entitat bancària. I aquests estalvis, sumats als petits estalvis de molta més gent, representenuna quantitat de diners a tenir en compte, que poden canviar coses a pitjor o a millor. Podem anar a pitjor si continuem sent tan conservadors i avars i els dipositemen entitats que financien empreses militars o d'armament,que especulen amb matèries primeres, aliments o deute públic, a canvi d'un miserable interès o regals pels qualsés evident que l'entitat obté un benefici molt més gran. O podem fer el món una mica millor si retiremels nostres diners d'aquestes entitats i els posem al servei de l'autèntica riquesa: l'economia productiva i la justícia social. Quan dipositem els nostres estalvis a l'economia productiva, de la qual les cooperatives de treball en són el màxim exponent privat, no només n'obtenim l'interès monetari que acordem sinó que n'obtenim molts beneficis més: aquests diners serviran per generar nous llocs de treball, augmentant les possibilitats que algú proper en situació d'atur, pugui trobarfeina. Amb unafeina, aquesta persona no només deixa de cobrar l'atur sinó que pot augmentar el seu consum personal (i responsable) i generar així més feina i, per tant, més llocs de treball, i per tant... Ja m'enteneu: un cercle d'economia productiva en comptes d'una bombolla d'especulació.Si aquest cercle d'economia productiva es basa, a més, en criteris democràtics i de justicia social, contribuïm a fer un món millor. Jo ja he decidit dipositar els meus estalvis al servei d'una cooperativa de treball (una de la qual en sóc soci treballador, en aquest cas) i us animo a fer un ús responsable dels diners, no només consumint productes de cooperatives sino també dipositant els vostres estalvis en cooperatives financeres i entitats ètiques (1) o, si sou de caire "emprenedor", a investigar quines cooperatives (2) són mereixedores del vostre préstec. (1) a Banca ètica trobareu alguns noms d'entitats ètiques que operen a Catalunya. Us animo a enfortir els projectes locals, participar-hi directament i observar com fan millorar el nostre entorn ràpidament. (2) al web de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya hi podeu trobar un extens llistat de cooperatives de tot tipus. Cerqueu aquells sectors que més us interessen i demaneu més informació a la Federació o contacteu directament: estic segur que si teniu la intenció d'ajudar a finançar un projecte de qualsevol tipus, se us obriran totes les portes.

stats