Empreses 23/10/2012

Rastrejar un “Territori cooperatiu”

4 min

Per Elba S. Mansilla, sòcia de la cooperativaLa ciutat invisible, SCCL

La ciutat invisible, SCCL La història del moviment cooperatiu, i el seu llegat, encara present al molts dels nostres barris i pobles, ens ajuda a conéixer i entendre el passat i el vagatge de l’autoorganització de les classes populars. I alhora, apropar-nos a les experiències i projectes actuals de l’economia social, ens pot servir per viure el present amb dignitat i compromís amb la comunitat, i a construir el futur a partir d’uns principis més ètics i socialment responsables, que beguin i s’emmirallin en els referents històrics de què parteixen. Amb aquesta voluntat, vincular passat i present, va nèixer el documental “Territori cooperatiu”, un recorregut audiovisual pel moviment cooperatiu, que ha trobat en el Maresme el seu epicentre. Perquè Mataró, des dels orígens amb La Obrera Mataronense, fins a la quarantena d’experiències amb què compta a l’actualitat, és un bon exemple de territori concret en el qual l'economia cooperativa serveix per cohesionar la societat de forma solidària. El llegat de la història

La historiadora argentonina Margarida Colomer condueix la el recorregut pel cooperativisme històric de la comarca. Colomer en destaca el fet que “Mataró, com a ciutat industrial dins del context de Catalunya, ha sigut una ciutat referent del cooperativisme, del moviment obrer i de les principals ideologies sindicalistes”. I en destaca el fet que la primera cooperativa moderna de l'Estat espanyol fou precisament La Obrera Mataronense, fundada a la capital del Maresme el 1868.

“Les cooperatives neixen a cases particulars o a uns baixos, no són uns empresaris, emprenedors, amb capital. El capital primer inicial era molt poc!”, comenta Colomer, i afegeix que malgrat tenir uns orígens humils, la presència i la implantació foren importants: “en aquests moments que estem fent la recopilació de la història del patrimoni cooperatiu de Mataró, hem trobat 37 cooperatives”. Des dels orígens fins al 1939, el moviment cooperatiu experimentà un creixement progressiu desenvolupant simultànament un projecte econòmic, amb la obertura de centres de treball autogestionats, i tot un seguit de mecanismes de seguretat i protecció social i laboral organitzats pels mateixos treballadors. Una economia solidària, de drets i de deures. Però l’element veritablement vertebrador i cohesionador fou el que Colomer anomena l’altra finestra del cooperativisme: “a banda de la gent que formava part de les cooperatives com a soci, hi havia molta gent lligada al moviment cooperatiu. Perquè el moviment cooperatiu hi havia molta més gent vinculada entorn del Cafè Nou, el Cafè de Mar, en torn de les mateixies cooperatives que totes tenien el seu cafè, la seva biblioteca, es feia ball i teatre, hi havia corals, es promocionaven excursions per conèixer l'entorn. Tot això vinculava a famílies, veïns, parents, vinculava a una quantitat de gent que a poc a poc va anar contaminant-se d'aquest esperit cooperatiu”, afirma la historiadora. La riquesa del present “El fet que Mataró sigui una ciutat amb un recorregut cooperatiu ampli i important ens ha marcat: des que sempre hem anant a comprar els llibres al Robafaves, perquè és la llibreria de la ciutat; o fins que anàvem de festa al Clap, que també és una cooperativa” comenta en Kiko Montoro de Claraboia Audiovisual, i hi afegeix “també, la cooperativa del vidre, Joan Peiró, tot això... Potser si haguéssim estat en una altra ciutat, no haguéssim sentit tant a parlar tant de cooperativisme”.

Set experiències ens serveixen per acostar-mos a l’actualitat del sector cooperatiu al bressol del moviment a Catalunya. Set experiències de diferent volum, trajectòria i tarannà, que organitzen cooperativament activitats tant diverses com la producció d’audiovisuals, els serveis de salut mental o la producció i comercialització de flor. Un mostreig d’entre amb el que volem visibilitzar com en un territori concret l'economia cooperativa pot servir per a cohesionar la societat de forma solidària. D’una banda, per la pràctica quotidiana d’autoorganització, democràcia i la propietat col·lectiva. I de l’altra, pel desenvolupament d’un model societari i l’obertura d’espais de trobada, en què la cultura cooperativa es projecta més enllà dels socis, a tota la ciutat, a la comarca. En un moment com l'actual, tan difícil econòmicament, és important divulgar models positius que, a nivell local, generin ocupació, benestar i esperança per a les classes popular que patim en primera persona la precarització imposada per la crisi capitalista. I el documental “Territori cooperatiu” vol ser un altaveu, vol amplificar la potencialitat del model cooperatiu, i la seva dimensió social i comunitària. “Territori cooperatiu” va ser guardonat amb la beca Joan Peiró 20011, i l’estem desenvolupant la cooperativa La ciutat invisible i la productora independent Aixina Produccions. El treball serà presentat el proper 26 d’octubre en el marc de la Setmana Cooperativa– Cafè del Mar de la capital maresmenca. Actualment, hi ha un procés de mecenatge col·lectiu a Verkami, per complementar les despeses de producció. La Ciutat invisible està associada a la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya,l'entitat que agrupa, representa i liderael cooperativisme de treball al nostre país.

stats