Londres impulsa la propietat col.lectiva

Per Olga Ruiz A mitjan de gener el viceprimer ministre britànic, Nick Clegg, va demanar a les empreses que cedissin als seus treballadors una part de la propietat de l’empresa, argumentant que era bo per als negocis i pel país. El líder liberaldemòcrata britànic va afirmar: “no crec que el nostre problema sigui que hi ha massa capitalisme, sino que massa poques persones posseeixen capital”.

Resulta encoratjadora la intenció del govern britànic d’afavorir la propietat col.lectiva de les empreses, malgrat que mantinc les meves reserves sobre si el repartiment es faria de forma justa. En tot cas, no hi ha dubte que el govern britànic està al dia que mil milions de persones al món estan vinculades d’una o altra forma a un sistema d’empresa que sí permet compartir els beneficis de forma real i, alhora, garantir que els seus membres puguin opinar sobre el futur de les seves empreses. I què tenen en comú aquests mil milions de persones al món? set principis internacionalment reconeguts que garanteixen que la seva vocació basada en els membres es manté. En una cooperativa, les persones sòcies –i només elles- són responsables de prendre les decisions que afecten el dia a dia de l’empresa. La seva opinió és rellevanti s'expressa, normalment, en base al principi "una persona, un vot" i no segonsel capital aportat.

Des dels seus inicis a Anglaterra, el segle XIX, les cooperatives s’han extès per tot el món, molt especialmente el darrers 100 anys, i avui les trobemigualen tasques decomercialització de café de comerç just a petites produccions de Nicaragua, per garantir que uns conductors d’autobús a Sabadell siguin propietaris de l’empresa de transports urbans més grans de la ciutat o assegurant quela meitat de l’energiade fonts renovables sigui propietat dels consumidors a Alemanya, per posar només tres exemples.

Les cooperatives són un model en creixement a tot el món. En un moment en que la crisi que vivim posa de manifest els limits del sistema capitalista, les cooperatives són empreses que conjuguen les necessitats de les persones i la necessitat d’obtenir beneficis. Iquan aquests arriben, els beneficis no es destinen a enriquir una sola persona, sino que per llei es reinverteixen en el creixement de la propia empresa i es reparteixen entre les persones sòcies. Com va afirmar el secretari general de l’ONU, Ban ki Moon, en el moment de declarar l'Any Internacional 2012 “les cooperatives són un recordatori a la comunitat internacional que és posible perseguir, alhora, la viabilitat econòmica i la responsabilitat social”. Reconeixent el paper essencial de les cooperatives en la promociódel desenvolupament social i econòmic i la seva contribucióa la reducció de la pobresa al món, l'ONU ha declarat 2012 Any Internacional de les Cooperatives i durant totl'any dedicarà esforços a que els governs ofereixin a les cooperatives recursos per enfortir-se i un marc legal i polític on créixer sense obstacles.