Cooperatives, empreses d’avantguarda

Per Núria Ballesteros, directora del Col.lectiu Ronda

D’un temps ençà, és molt habitual trobar-se en tota mena de mitjans de comunicació les opinions de reconeguts experts que, amb diferents matisos, proclamen que les empreses d’èxit del futur seran aquelles que siguin capaces de superar l’actual cultura empresarial i obrir-se a noves formes d’organització. El futur, ens diuen, serà de les empreses que sàpiguen escoltar les persones que hi treballen, que estiguin obertes a les innovacions que els seus empleats i empleades puguin aportar. Serà de les que no tinguin por d’obrir camins a la participació en uns processos de presa de decisions que superin les jerarquies immòbils i ferragoses i, en canvi, serveixin per recollir tot allò de bo que qualsevol persona vinculada a l’empresa pugui aportar. El futur, insisteixen, és de les empreses que generin al seu voltant una cultura corporativa sòlida i atractiva, capaç de fer sentir orgullós de formar-ne part a la gent que es guanya la vida treballant-hi. Empreses que sàpiguen valorar el talent i la dedicació dels seus treballadors i treballadores, que fomentin la igualtat i la participació i mantinguin vincles d’arrelament amb el territori que les acull. Tot això i moltes altres coses constitueixen allò que els experts anomenen ‘nova cultura empresarial’ i, si hem de fer-ne cas, es tracta d’una veritable revolució que canviarà per sempre més la nostra forma d’entendre les relacions laborals i el rol de les empreses dins el globalitzat teixit econòmic mundial. I no podria estar més d’acord. Efectivament, des de la modèstia, coincideixo en el diagnòstic amb aquests experts que prefiguren amb els seu anàlisi unes empreses més humanes i participatives, més igualitàries i amb voluntat d’estar al món per fer quelcom més que diners. Ara bé, qui diu que aquesta és una revolució que encara està per fer? El futur serà d’aquestes empreses adaptades als nous temps, d’acord, però, i el present? No és també d’aquestes empreses? No existeix ja –i des de fa més de 150 anys- una tipologia d’empresa on la participació i la gestió democràtica no és només una declaració de bones intencions sinó, ben al contrari, una realitat quotidiana? Doncs sí, aquestes empreses existeixen i responen al nom de cooperatives. La crisi ha fet palès que el cooperativisme és una alternativa perfectament viable i plausible a les societats mercantils que a dia d’avui continuen sent la immensa majoria del conjunt d’empreses del país. Ningú ha estat capaç d’esquivar amb major eficàcia que les cooperatives els pitjors efectes de la crisi, doncs els problemes - que afecten a tothom-, es poden afrontar amb major flexibilitat. És més, la xifra de cooperatives i de persones que hi treballen s’ha incrementat arran d’aquest perllongat període de severes turbulències econòmiques que encara ens afecta. El cooperativisme ha estat capaç de reivindicar-se com una forma d’organització que ha generat empreses modernes i innovadores, referents en molts sectors, tant en èpoques de crisi com de bonança. Empreses on, com diuen els grans gurús empresarials que ha de ser, les persones són un dels actius més importants. Davant d’aquells que ens parlen d’una nova cultura empresarial que està per arribar, jo convido a tothom a mirar al seu voltant i descobrir les petites o grans aventures que protagonitzen tota mena de cooperatives. Empreses humanes, empreses amb futur que existeixen i gaudeixen de bona salut.