Cooperar per habitar

Per Eduard Suñén, soci de la cooperativa

Oikosvia Han passat sis anys des que va esclatar la bombolla immobiliària i el problema de l'accés a l'habitatge no s'ha solucionat sinó que encara s'ha agreujat més. La distància entre els preus de venda i el poder adquisitiu dels qui voldrien comprar és molt elevada i les condicions de finançament en molts casos són inassolibles. Les ajudes fiscals han desaparegut i els emplaçaments i tipologies dels estocs són inadequats. El mercat de lloguer també és insuficient i en general poc escaient. I cada vegada són més els qui per estar a l'atur o per nivell d'ingressos ni tant sols els podem comptar entre els possibles adquirents. Només cal recordar, per exemple, que la taxa d'emancipació entre els joves ha caigut del 34% al 25% en aquests anys. És a dir, anem a pitjor. I entre tant anem esperant, esperant que les entitats financeres venguin els seus estocs sense assumir grans pèrdues i que l'anomenat Banc Dolent congeli aquells actius més tòxics durant anys per encobrir els grans errors del passat. I així, aviat podrem tornar al mateix punt de partença i tornar a inflar la bombolla, això sí amb molts diners públics gastats i moltes “víctimes col·laterals”. Arribats a aquest punt, es fa evident que el que està fallant no és només alguna part, sinó tot el procés de producció d'habitatges. Cal establir un nou paradigma, un nou model d'organització en el camí que va des de la creació de sòl per fer habitatges, fins a la seva comercialització, passant també per la seva concepció i construcció. La creació de sòl s'ha portat a terme, massa vegades, mitjançant un urbanisme pensat en un creixement il·limitat, en què el promotor només pensava en obtenir grans beneficis i l'Administració en obtenir importants cessions. Per tant potser caldrà apostar per un urbanisme de gra més petit, més basat en polítiques de recosit o rehabilitació urbana, que reportarà menys beneficis, però que al ser més àgil i modulada, a la llarga resultarà més sostenible. La concepció arquitectònica de l'habitatge també s'ha produït de forma poc innovadora i es fa necessari explorar altres vies amb sistemes constructius més pre-elaborats o amb acabats menys “tancats” per tal d'abaratir costos i donar més marge a la diversitat de possibles usuaris. També caldrà implementar definitivament tots els coneixements d'estalvi energètic més novedosos sense perdre de vista els recursos més tradicionals. Tot això caldrà que vagi acompanyat d'unes empreses de construcció més professionalitzades i amb treballadors més qualificats. Finalment caldria plantejar-se canvis en el procés de comercialitzaciói, atenent a noves mentalitats en el desig d'accés a l'habitatge, oferir amb més profusió models com el lloguer, la cessió d'ús o d'altres que permetin desfer-se en bona mesura del fermall de les entitats financeres. Des del món cooperatiu ja s'actua en la línia d'aconseguir habitatges a preu assequible des de les cooperatives d'habitatges, però aquest esforç es limita a intentar millorar una part del sistema, i moltes vegades amb prou encert, però pensem que caldria fer un pas endavant i abordar el tema d'una manera més global. El món cooperatiu és un àmbit propici per encetar la reflexió, i més enllà hi ha tot un sector més ampli de persones relacionades amb grups, associacions, moviments socials o a títol individual que segurament estan disposats, més que mai, a renovar i a mirar les coses d'una altra manera. Pensem doncs que si en el futur no volem repetir els errors caldrà començar a cooperar per habitar.