Empreses 08/12/2012

Doha: instantània de l'estat de la negociació

3 min

Segueixen encara les negociacions a Doha per la protecció del clima. I ja és dissabte 8. A continuació detallo una instantània de l'estat de la negociació en els diferents temes, d'una negociació que, en les darreres hores, s'allarga i es complica:

Protocol de Kyoto. La posició de la UE és que la durada del segon periode sigui de 8 anys, és a dir fins a 2020, enlloc de 5 anys fins a 2017 com defensen alguns països en desenvolupament.

Les AAU, Assigned Amount Units, han provocat una picabaralla interna a la UE que ha afeblit la posició del bloc de 27 països. Polònia, amb exedents de AAU, permisos d'emissió que se li van donar a aquest país i que no ha pogut ni utilitzar ni vendre als mercats de carboni, pressiona de manera molt forta perque aquests AAU tinguin vida fins després de 2020, més enllà del Protocol de Kyoto que acabarà en 2020 com a molt tard. Això no ho volen la majoria de la UE ni per descomptat ho vol el potent grup de 133 països G77 + Xina. Semblava que divendres al vespre la UE havia per fi pogut tancar un acord intern, però no està gens clar. Per complicar-ho encara més, Rússia, que no havia entrat en aquest joc fins ara, també vol ara que les AAU es puguin comprar i vendre fins més enllà de 2020. Al final es podria pactar que els AAU tinguin vida més enllà de 2020, però limitant a un % tant pel que els compra com per qui els ven (aquesta posició comptaria amb el suport del G77+Xina)

Mecanismes de flexibilitat, que són eines contemplades pel protocol de Kyoto per generar i compensar permisos d'emissions, sembla que l'acord va cap a que només els països signants del protocol que segueixin tenint compromisos de reducció durant el segon periode, tindran dret a comerciar amb aquests permisos d'emissió (dins el que s'anomena mercat de carboni). Aqui s'hi oposen Japó i Nova Zelanda. Es vol aplicar una tassa a tots els mecanismes de flexibilitat per finançar el Fons Verd Climàtic. Això inclouria tant els mecanismes de desenvolupament net (MDN) com els mecanismes d'implementació conjunta (MAC). La UE s'oposa a que s'hi incloguin els darrers. Molts països en desenvolupament es queixen que tot això no és prou ambiciós.

LCA, és el grup que tracta dels compromisos a llarg termini i que s'ha de tancar a Doha. És on hi han més esculls i interrogants. No està gens clar ni hi ha cap acord ni per quin objectiu global d'emissions ens hem de marcar per 2050 ni tampoc en quin any les emissions han d'arribar al màxim, l'anomenat any pic. G77 + Xina defensen que hi hagi un any pic pels països desenvolupats i un altre més tard pels països que estan en creixement. Tot el tema de permisos d'emisions creats per deforestació evitada, les anomenades RMU Removal Units, es volen treure del LCA i crear un grup apart sobre REDD+ que tracti només aquest tema.

Increment màxim de temperatura, hi ha d'haver una revisió entre 2013 i 2015 d'aquest tema, però les posicions son encara molt antagòniques.

Propietat intel.lectual, en IPR, Intellectual Property Rights, Índia i altres països volen eliminar qualsevol referència al tema propietat intel.lectual dels textos, doncs defensen que no hi hagi protecció per patents en tema tecnologies netes, sino que hi hagi lliure transferència de tecnologia. És possible que es tanqui un acord que complagui a tothom si es fa un gir en el llenguatge i es parla de 'barreres a la transferència de tecnologia' enlloc de IPR.

Finançament, hi ha força acord, tot i que encara falta acabar de lligar com els països desenvolupats nodriran el Fons Climàtic Verd entre 2015 i 2020, fins assolir 100.000 milions de dóllars el 2020 de forma paulatina. En la primera fase, la Quick Start Finance, fins a 2015 ja hi ha acord i es disposa ja de 30.000 milions. Aqui hi ha un grup que co-presidiran Suïssa i la Comissió Marshall.

En altres temes, com la Plataforma de Durban, ADP, no s'ha treballat gairebé gens. Quan el LCA quedi del tot tancat i es coneguin més concretament els temes pendents, podrà engegar aquesta plataforma.

Tot està obert, però aquestes negociacions de protecció del clima són molt sui generis. Degut a la gran pressió per arribar a acords i també a l'extrema fatiga física dels delegats, es sol arribar a un acord en el que sobtadament totes les peces encaixen. O bé es trenca tot i queda aplaçat o en suspens fins la propera, que ja ha succeït també. Esperem pel bé de tots que això darrer aquest cop no passi.

stats