No, no és un resultat de futbol. Entrem a unes setmanes importants per a la mobilitat elèctrica a Catalunya, un tema del qual al nostre país s'en parla molt i potser en fem massa poc. I és que, és tan fàcil fer exposicions i posar nom rimbombants sobre ciutats intel·ligents!
D'una banda tenim l'Expoelèctric al Parc de la Ciutadella el cap de setmana del 16 i 17 de novembre. D'altra banda, el 27è Simposi Internacional del Vehicle Elèctric, al recinte de Fira Barcelona del 18 al 20 de novembre.
Ja fa dos anys que condueixo un Nissan LEAF per les carreteres catalanes i, amb prop de 50.000 km recorreguts, he decidit agafar aquest pioner model de cotxe elèctric pel gran mercat, per mostrar el lluny que encara estem com a país del lloc on podríem ser.
A Noruega, el Nissan LEAF va sortir a la venda el mateix mes que a Espanya, el setembre de 2011. Hi havia molta gent esperant aquest event (al nostre país érem més poquets), tanta gent que només els tres primers dies de venda s'en varen vendre 600 unitats. A Espanya, s'en han venut fins al setembre de 2013 un total de 376. A Noruega, 6.929, amb una població de tot just 5 milions, comparat amb els 47 milions d'aqui. És tal la demanda de vehicle elèctric a Noruega, que els concessionaris del país no han donat l'abast amb la quota que Nissan els ha assignat i n'han hagut d'importar 1.500 d'altres països veïns amb menys demanda.
Noruega ens guanya doncs per golejada, amb 18 vegades més de vehicles venuts. Amb proporció és el país on Nissan ha venut més al món, doncs s'enduu el 8,3% de les vendes globals de 83.000 Nissan LEAF.
Quins motius s'hi amagen darrere aquestes xifres? Al meu entendre, de dos tipus: 1) Conscienciació de la societat i 2) Facilitats per part de l'administració.
La conscienciació li hem de posar tots a la societat, tot i que l'administració, els mitjans de comunicació, les empreses, també hi tenen molt a veure. Al cap i a la fi, tots aquests agents, entre d'altres, hi contribueixen a la informació i a la formació que assolim com a societat. Un apunt important, Noruega té i exporta petroli i Espanya l'ha d'importar.
És que a Espanya no hi ha posat facilitats l'administració? Sí, algunes, com un ajut de 6.000€ (que només durà el primer any de vendes) i a Catalunya tenim algun avantatge addicional, com descomptes en peatges o circulació pel carril VAO. Però a Noruega, en 'fan més i millor': el LEAF no paga IVA, tampoc l'impost anual de vehicles de tracció mecànica, ni paga als aparcaments públics, com tampoc ho fa en els peatges i, a més, pot circular per tots els carrils bus del país. Així és més fàcil ser conductor d'un cotxe elèctric. Per últim, Noruega ja té una xarxa important de punts de recàrrega ràpida a les principals autovies i autopistes del país. A Catalunya n'hi havia 3 d'aquests punts el setembre de 2011 i actualment n'hi han 4, tots ells a l'àrea metropolitana de Barcelona.
El passat abril, el Nissan LEAF va ser a Noruega el segon cotxe més venut al país, que ara ja té un LEAF per cada 731 habitants, nosaltres en tenim un per cada 124.000; sabem que ho podem fer millor i a qui podem imitar com a país.
També encetem unes setmanes claus per les negociacions de Nacions Unides sobre el canvi climàtic, amb la COP19 a Varsòvia. Entre les nogociacions per la protecció del clima reduïnt tots les emissions de CO2 per crema de combustibles fòssils i el brutal i històric tifó Haiyan que ha destrossat vides i propietats a les Filipines, tenim dos bons recordatoris per moure'ns més ràpidament cap una economia baixa en carboni. La mobilitat elèctrica n'és un pilar important.
