Decidir és arriscar

Tota decisió comporta un risc. Escollir una opció implica excloure per sempre altres línies de futur. A més, ens obliga a assumir les conseqüències dels nostres actes, ja que aquests són fruit de les nostres decisions. No volem cometre errors en les nostres eleccions, però l’error forma part de la vida. En trobem molts casos en l’evolució: mutacions que apareixen per error poden significar un canvi significatiu en una espècie, i fer-la més competitiva.

Malgrat això, és innegable que hi ha una aversió als errors: sigui perquè no tolerem els aliens o perquè no suportem cometre'n. Ens fa por arriscar-nos a errar amb les nostres eleccions perquè mai se sap si el camí que triem és l'incorrecte. Però no només els humans ens arrisquem amb les nostres decisions. Tots els éssers vius despleguen nombroses estratègies per fer front al risc diari.

A l’hora de decidir, qualsevol animal, planta o bacteri calcularà què pot obtenir d’una opció o una altra. Trien en funció d’allò que els permet sobreviure, perpetuar la seva existència. Es tenen moltes variables, però sempre tenen en compte una cosa: decideixin el que decideixin, mai no ho fan sols. Sempre hi haurà riscos externs i interns, els mecanismes de comunitat, de cooperació i de competició. Les variables que calculen mentre trien es basen en les relacions, l’ecosistema i els depredadors. Decidir suposa molts riscos, però s’ha de fer, la natura ho sap, i per això comparteix experiències entre tots els éssers que la componen.

Aquestes decisions, a més, són instintives. Explica el neuròleg Pablo Villoslada que a la natura hi ha poc temps per decidir, per això tenim gravats aquests dissenys neuronals que ens permeten elaborar respostes ràpides. Només un percentatge petit de les decisions són conscients, la majoria estan fetes a través de l’instint. Per això, cal entendre la dimensió natural de la nostra presa de decisions, ja que és la més determinant.

Però els humans no estem dissenyats per a la incertesa, i el fet que les decisions siguin naturals i no les puguem controlar racionalment ens genera angoixa. Les nostres decisions mai les fem sols, no només perquè estem condicionats per factors interns i biològics sinó perquè, com a éssers socials, cada elecció afecta a altres persones, també hi ha una implicació externa en les decisions. És un dels factors del risc. Per això, moltes persones senten comoditat en les cadenes de producció o les intel·ligències artificials. Per què decidir sobre un restaurant i arriscar-se a decebre l’acompanyant si una màquina pot decidir per tu?

Una actitud antinatural que «soluciona» de forma dràstica un dilema molt humà: les decisions, un acte que fem en dosis diàries. Però és una solució, és clar, entre cometes. Com ja hem mencionat, l’error és part de la vida, permet evolucionar i és fonamental per crear ecosistemes en què totes les parts s’articulin amb naturalitat. Nosaltres encara hem d’aprendre aquesta lliçó. Les decisions que prenem i els riscos que assumim mai no són individuals. Ja sabem com afrontar-los competint, ara hem d’aprendre a col·laborar i buscar l’equilibri entre ambdues, com faríem a la natura.