Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Jordi Carrasco

Lliçons de la natura per a una economía circular

L'economia circular troba en la biomimètica un paradigma que li permet entendre l'activitat productiva com a part d'un sistema metabòlic en el qual els residus passen a convertir-se en matèries primeres i aquests en productes.

A diferència del que succeeix en els cicles naturals que es donen a la Terra, mantenint-se sempre en un equilibri dinàmic alimentat per l'energia solar, els nostres processos són bàsicament unidireccionals, comportant-se com si els recursos d'aquest sistema no fossin finits.

Amb la intenció de compartir aquesta visió, l'Institut de Ciències biomimètiques va realitzar el passat 12 de febrer una xerrada a l'Ateneu Barcelonès convidat per la Secció d'Ecologia i Recursos Naturals d'aquesta entitat.

Sota el títol "Lliçons de la natura per a una economia circular", vam voler posar en relleu en aquest espai de debat la insostenibilitat de seguir ignorant aquesta realitat des d'un model econòmic que no té perspectiva holística.

Partint d'un exemple tan quotidià com el telèfon mòbil, l'assessor del BSI i expert en economia circular Miquel Vidal va mostrar fins a quin punt estem sobreexplotant els recursos. Prop de la meitat dels elements que componen la taula periòdica podrien esgotar-se en un futur pròxim si seguim emprant-intensivament en la fabricació d'uns dispositius que es renoven a gran velocitat. Només cal veure com tan sols en un mes, a la Unió Europea es llencen o reemplacen 10 milions de mòbils que se sumen als 2,5 bilions de tones abocades a l'any pels 28 estats membres.

Podem aspirar a trobar en la natura respostes a un problema creat exclusivament per humans?

Per això cal recuperar una perspectiva evolutiva, de la qual clarament ens hem allunyat i estar disposats a reconèixer que, de la mateixa manera que els sistemes vius no poden sostreure a l'efecte de determinades condicions operatives com la llum solar, l'aigua o la gravetat els nostres desenvolupaments s'han de regir sota les mateixes normes de "biocompatibilitat". Partint d'aquestes coordenades, en la meva intervenció vaig exposar com determinats principis vitals, com ara el de l'ús de materials i energia localment disponibles, poden aplicar-se des d'una inspiració biomimètica per generar energia elèctrica en pujar i baixar escales mitjançant tecnologia piezoelèctrica.

A un nivell més ampli, trobem en les biorefineries una magnífica aplicació de la biomimètica en l'economia circular. Aquest és el cas de les experiències descrites per Gunter Pauli  després de realitzar assajos amb cinc centrals tèrmiques al Brasil, de les que es va poder extreure biodièsel, èsters i proteïnes nutritives mitjançant el cultiu d'algues en les preses d'aigua, amb una aportació d'oxigen molt rellevant durant el procés.

Des d'una perspectiva ecosistèmica, la simbiosi aconseguida en la petita població de Kalundborg constitueix un gran exemple d'ecologia industrial en la qual gran diversitat de factories aconsegueixen tancar cicles intercanviant subproductes i recursos energètics de forma redundant i descentralitzada.

La bioinspiració sota criteris de biomimesi ens permet construir amb formigó que és capaç de reparar-se a si mateix, climatitzar edificis a 42º sense necessitat d'aire condicionat, utilitzar material quirúrgic resistent a les infeccions bacterianes sense emprar antibiòtics o estalviar fins a un 10% en els sistemes de climatització aconseguint que aquests es comuniquin entre si com farien les abelles.

Tots aquests exemples, i moltíssims altres que podríem citar, ens expliquen amb una eloqüència sorprenent que tenim al nostre abast solucions que poden resultar determinants per a reorientar el nostre futur. Lliçons de la natura que tan només hem d'estar disposats a escoltar.