Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Abel Cobos

L’aproximació biomimètica pel desenvolupament de medicaments

En una època en què els discursos hegemònics presenten l'espècie humana com una espècie de Déu que transcendeix el món natural (postnatura, Homo Deus), crear amb una aproximació biomimètica ens demostra que estem equivocats allunyant-nos-hi

Zoom

La grandesa de la ciència biomimètica recau en la seva horitzontalitat, que ens permet aplicar els patrons vitals i naturals a molts camps de l'expertesa humana. Un d'ells, vital pel desenvolupament i benestar de les persones, és la medicina. Gràcies a apropar la visió biomimètica als estudis de la salut, s'obren noves vies per tractar malalties. És possible, per tant, desenrocar l'estat actual d'algunes línies d'investigació i desenvolupar solucions molt més eficaces i respectuoses amb la nostra pròpia naturalesa.

Encara que, en un primer con d’ull, els dissenys biològics poden no semblar el màxim d’òptims com a inspiració pel terreny mèdic i que, segons alguns discursos hegemònics, es presenti l’espècie humana com una espècie postnatural (és a dir, per sobre de la naturalesa, que ha trobat la forma de superar-la), dècades de recerca han demostrat que les solucions biològiques són altament tolerants contra el dany, i molt flexibles per adaptar-se a noves situacions i usos. No es pot obviar que les persones encara tenim molt per aprendre de la natura.

Les solucions biològiques són altament tolerants contra el dany i molt adaptables.

Un exemple d’aquesta aproximació biomimètica al camp de la medicina ens ve de la mà de Bionure, que ha decidit atraure aquests coneixements biomimètics als seus processos d’investigació per desenvolupar noves teràpies que puguin tractar malalties del cervell. Aquest òrgan, que és una de les estructures més sensibles al dany tant per la seva enorme complexitat com pel camí que l’evolució ha escollit pel seu desenvolupament, té unes respostes naturals que utilitza quan ha de fer front als danys. L’empresa, mitjançant l’activació d’aquestes respostes, desperta els mecanismes de reparació necessaris per tractar i protegir contra problemàtiques i malalties concretes. És el que s’anomena l'aproximació neuroprotectora, una aproximació de sistemes que ressalta les oportunitats que els gens, molècules i cèl·lules cerebrals proporcionen pel desenvolupament de teràpies neuroprotectores.

Aquesta línia d'investigació, per tant, es focalitza en entendre com afecten els danys al cervell i en els mecanismes naturals de protecció i reparació. Analitzant tot aquest espectre de sistemes involucrats en els processos, es pot desenvolupar un coneixement capaç de promoure noves teràpies neuroprotectores. Per exemple, combatent malalties neurodegeneratives, es pot activar la resposta de l’organisme a través dels tractaments i fer que els axons de les neurones -responsables de la conducció de l’impuls nerviós- aturin el seu deteriorament i regenerin la seva beina protectora de mielina fins a retornar al seu estat normal.

Aquesta aposta biomimètica dóna pas a una nova generació de fàrmacs per al tractament de l’Esclerosi Múltiple i les Neuropaties Òptiques amb resultats molt superiors als que és possible obtenir amb els mitjans actuals. En plena era de la postnatura, de l’Homo Deus, això ens demostra que apostar per la inspiració natural obre noves i esperançadores finestres que poden canviar radicalment els tractaments dels quals depenen la vida de tantes persones.