Biomimètica 3C

Biomimètica 3C
Jordi Carrasco

Economia en blau

Quan els residus es converteixen en recursos els processos productius multipliquen el valor generat. La intel·ligència col·lectiva del bottom up sorgeix aquí per aportar solucions més sostenibles

Zoom

L’any 92, una fàbrica de detergent belga sorprenia al món per la seva radical visió de la sostenibilitat. Estava feta de fusta, en el sostre s’hi sembraven flors, els seus treballadors hi anaven amb bicicleta, tots els seus vehicles funcionaven amb biodièsel i el que és més important, produïa zero emissions, cap deixalla. Només hi havia un problema: per funcionar depenia de l’oli de palma, i al mateix que temps que reduïa la seva petjada ecològica anava destruint els boscos tropicals d’Indonèsia. Aquesta contradicció va ser el punt de partida perquè el principal soci i director d’Ecover, Gunter Pauli, es vengués les seves accions i es posés a impulsar un nou model de progrés, el que es coneix com a Economia Blava.

Aquesta visió de l’economia es basa en la biomimesi per defensar que només hem d’emular els ecosistemes naturals per ser eficients en la producció de béns i serveis que necessitem, canviant els processos productius de manera que les deixalles passen a ser considerades recursos, maximitzant el seu rendiment.

L'Economia Blava proposa una democratització de l'economia protagonitzada per la intel·ligència col·lectiva del bottom up.

Si és ben cert que la realitat depèn del color del vidre amb què es mira, en economia no és menys veritat. Enfront de l’Economia Negra, centrada en l’ús de combustibles fòssils altament contaminants, van sorgir des de les Nacions Unides propostes que van donar lloc a l’Economia Verda, basada en un ús eficient dels recursos que, com a conseqüència redueix les emissions de carboni. Aquesta proposta es pot interpretar com una millora del model econòmic vigent i per tant considera que són les institucions les que s’han de comprometre per revertir la situació.

L’Economia Blava, per contra, defensa un model econòmic nou en què són les persones, amb la seva intel·ligència col·lectiva i no els governs els que tenen la capacitat de buscar solucions viables i sostenibles per al conjunt de la societat. Segons Pauli, la clau està en “democratitzar l’economia”, superant la dialèctica del que és propi, excloent del que és comú.

Ecologia low cost

Actualment l’estil de vida “eco” s’ha convertit pràcticament en un símbol d’estatus, ja que els seus productes són força més costosos que els que es poden aconseguir usualment en el mercat. Aquesta, segons els defensors de l’Economia Blava, una errada fonamental de l’actual disseny econòmic. Si s’aprofiten els recursos localment disponibles i s’apliquen innovadors processos biomimètics, serà possible obtenir productes de qualitat, sostenibles i sans per a tothom, a un cost realment baix. De retruc, es preveu que amb aquest enfocament econòmic en deu anys es creïn milions de llocs de treball.

La natura reaprofita fins al límit els recursos. Les empreses que saben incorporar relacions ecosistèmiques en els seus processos de producció, també.

Amb aquest propòsit es va posar en marxa el programa ZERI (Zero Emission Research Intiative) recolzat per les Nacions Unides per promoure innovacions i projectes educatius sense emissions ni generació de residus.

Negocis regeneratius

La desforestació causada pel consum mundial de paper podria deixar de ser inevitable si s’aprofitessin els residus minerals generades en la construcció o en les explotacions mineres. Actualment ja es comercialitza prop d’un milió de tones de paper pedra creat a partir d’aquests residus, generades amb la meitat del cost del paper d’origen vegetal i sense tombar ni un arbre. La previsió dels seus productors, repartits entre més de 40 països és abastir un 25% del consum mundial de paper.

Quan el suposat residu es converteix en una matèria primera que pot donar lloc a altres, es produeix un efecte multiplicador del benefici. Aquest és el cas de les indústries cerveseres, que llencen prop del 92% de la biomassa que utilitzen (proteïna i fibra) per obtenir el midó de l’ordi. Aplicant la manera de funcionar dels ecosistemes a aquest procés podem pensar: qui estaria interessat en aquest material? Aviat descobrirem que els bolets digereixen aquesta fibra i produeixen una proteïna que, per altra banda, és ideal per alimentar als porcs. Però la cadena no acaba aquí: aquests porcs són productors de biogàs i el pH dels seus excrements constitueix un medi ideal per alimentar a les algues. És a dir, que a més de cervesa, aquest negoci s’haurà convertit en productor de bolets, porcs, biogàs i algues. Quàdruple benefici utilitzant la mateixa quantitat de recursos i essent molt més sostenibles.

Una lliçó ètica

En el desert de Namíbia viu una planta molt especial, la Welwitschia Mirabilis, que capta la rosada cada matí. És l’única font d’aigua i sals minerals en quilòmetres a la rodona i per aquesta mateixa raó es rossegada sistemàticament pels ratolins. Un acte de generositat extrem que li ha permès, a canvi, convertir-se en la planta més vella de la Terra i viure fins prop de 2.000 anys. Aquesta és una lliçó d’ètica en la qual ens hauríem d’inspirar. Les empreses també tenen la capacitat de captar i mobilitzar recursos, no per engreixar-se fins al límit, sinó sent conscients que el capital social és realment la seva gran contribució a l’ecosistema del qual en formen part.

Jordi Carrasco.
Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona