Empreses 12/12/2017

Complicitat del capital i el coneixement: una quimera o una necessitat?

Pere Monràs / Abel Cobos
4 min
book-address-book-learning-learn-159751

La globalització, possible per l'aparició de les noves tecnologies, crea reptes a la comunitat internacional que no existien abans. Aquest procés inevitable ens allunya a tots nosaltres del paradigma conegut, del paradigma on hem desenvolupat la nostra vida personal, la del treball i la vida social, i ens porta a un terreny verge, encara per explorar.

Estem canviant d'estil de vida i ens fa l'efecte que és quelcom que ens ve imposat. Es creen paradoxes: molta prosperitat i alhora molt d'estrès; molta tecnologia al servei de la nostra feina i alhora la sensació de treballar sense que es tingui en compte l'autonomia de decisió i la confiança; molta oferta d'oci i alhora una vida solitària i en solitud, sense conèixer els nostres veïns. Veiem que hi ha moltes coses que perdem, però obviem que també estem guanyant moltes d’altres. Davant d'això, es fa palesa la necessitat d'entendre que se'ns presenta una oportunitat per actuar diferent i canviar (o corregir) els sistemes.

La importància ara rau en la comprensió del nou paradigma. I això no sembla fàcil perquè a la comprensió hi haurem d'afegir també l'adequació dels comportaments i la disposició de noves eines. L'aspecte més crucial del nou paradigma ve definit per entendre la nova lògica amb què es regeix. Ja no es tracta de "veure per creure" (veure el producte fet) sinó "creure per veure" (creure en la idea estratègica per la qual hom aposta, que donarà com a resultat el producte).

Cal explorar què més hi ha sota aquesta nova lògica i com afecta en l'evolució i les activitats, indubtablement condicionades per l'economia. Aquesta disciplina, que és conseqüència (que no premissa) de totes les coses que fem, és indispensable perquè qualsevol de les nostres activitats té un cost, els deutes que puguem generar tindran un termini i el que invertim voldrà sempre un retorn. Qualsevol professional que se senti emprenedor i vulgui introduir al mercat innovació, trobarà la primera barrera en la recerca de capital, algú que cregui en ell i en nous projectes. No podem obviar una peça fonamental en la materialització del coneixement: cal parlar de l'economia del coneixement.

L’intangible i el tangible

Gràcies al coneixement podem crear quelcom nou i valuós: indústria, empreses, organitzacions, productes... Però les creacions resultants d’aquest procés no només són materials, també en podem extreure valuosos intangibles, com la importància del coneixement d'un mateix, l'autorealització o l'exploració de les possibilitats de la creativitat humana. Desgraciadament, la lògica del capital és que res no compta si no té mesura, calen xifres i indicadors, però aquests només donen una visió de retrovisor, del passat, descuidant valors que ens permeten mirar endavant.

Aquests valuosos productes i recursos no poden néixer en la societat contemporània sense la inversió dels grups benestants i les elits econòmiques, reticents a explorar aquestes riques vies de coneixement, sense saber que són ells qui surten perdent. Hérault ja ho va anunciar: "el que no es pot comptar no compta" però "el que es pot comptar, no és". En el consumisme i la compulsiva compra de béns innecessaris no hi ha satisfacció, és en invertir en valors intangibles on la trobarem.

El valor de la connectivitat

Perquè el capital comenci a valorar el coneixement i l’intangible és imprescindible la connectivitat: aconseguir que les idees d’uns siguin abraçades i adoptades pels altres i que, aleshores, s'aposti per crear de forma conjunta i connectada. El que cal, per tant, és cercar la complicitat del capital i ensenyar-li perquè val la pena el coneixement.

Dues lògiques, doncs, a combinar: una molt emergent en aquest estadi de la globalització i que es conceptualitza com l'economia del coneixement, que posa una capa més als tipus de desenvolupament econòmic i a les formes de fer valdre la creativitat, i una altra que és pròpiament la del capital, eterna i permanent en tot el desenvolupament econòmic, l'objectiu de la qual és reproduir-se evitant riscos innecessaris en la cerca d’activitats que generin riquesa.

El diàleg entre les dues lògiques (sempre cercant els respectius interessos), sovint es focalitza en remarcar les diferències, i la conseqüència més freqüent és la paràlisi i pèrdua d'oportunitats. És possible el diàleg entre les dues? Quines adaptacions han de fer cadascuna de les parts?

Probablement saber compartir riscos i compromisos no iguals sinó equitatius amb el que cada part representa. Instruments contractuals que partint de la banda dominant donin futur a la part que té potencial estratègic d'innovar. Fórmules de cooperació amb les que tots hi guanyin: que els intangibles rics en valor aconsegueixin els tangibles necessaris, i que els posseïdors de tangibles puguin aprendre a valorar i estimar els intangibles. D’aquesta forma, el capital trobarà noves fonts de satisfacció personal i nous models de negoci d'alt valor afegit, tangible o intangible, i el coneixement podrà reproduir-se i créixer com una espora.

Finalment, cal recordar un dels recursos més importants que tenim a l’abast i que tant els propietaris del tangible com els promotors de l’intangible han de saber incorporar a les seves decisions. El més nombrós dels capitals que tenim actualment és la natura: no només pels seus recursos materials, sinó per les ensenyances que ens pot proporcionar. La natura ens ensenyarà a trobar respostes als problemes, a construir models més sans i a jerarquitzar les realitats per tal de crear aquesta necessària simbiosi entre capital i coneixement, en què totes les forces puguin obtenir beneficis en un camí conjunt.

Pere Monràs, Abel Cobos

Institut de Ciències Biomimètiques de Barcelona

stats