Biomimètica 3C

Biomimètica 3C

0

El món vegetal, la guia per bioinspirar-se aquest estiu

Arriba l’agost i l’època de vacances per a la majoria. En aquestes dates moltes persones decideixen perdre’s en excursions i viatges arreu del món, ciutats i ecosistemes. Una bona forma de continuar vivint l’estiu bioinspirant-se és aprofitant aquests dies de vacances i explorant boscos i altres ecosistemes vegetals. Per què és rellevant observar les plantes i els vegetals? Explica Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal, que malgrat la concepció que els humans tenim d'aquests organismes, els quals tendim a definir com a immòbils i insensibles, són éssers amb una profunda intel·ligència i...
0

Gaudí: el pare de la biomimètica?

En una primera cerca a qualsevol portal d’Internet sobre la biomimètica, tots els resultats apunten al mateix: tecnologia contemporània, arquitectura moderna i noves tècniques de disseny. Però un dels grans referents de l’arquitectura modernista catalana ja parlava de biomimètica i inspiració natural durant els segles XIX i XX: «Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra», deia...
1

Decidir és arriscar

Tota decisió comporta un risc. Escollir una opció implica excloure per sempre altres línies de futur. A més, ens obliga a assumir les conseqüències dels nostres actes, ja que aquests són fruit de les nostres decisions. No volem cometre errors en les nostres eleccions, però l’error forma part de la vida. En trobem molts casos en l’evolució: mutacions que apareixen per error poden significar un canvi significatiu en una espècie, i fer-la més competitiva. Malgrat això, és innegable que hi ha una aversió als errors: sigui perquè no tolerem els aliens o perquè no suportem cometre'n. Ens fa por...
0

De París a Pequín: sis monuments bioinspirats

L’arquitectura biomimètica és més present al nostre dia a dia del que creiem. No només a Barcelona i a Catalunya sinó que arreu del món hi ha grans monuments i famosos edificis erigits a través d’uns principis bioinspirats. Aquests en són alguns exemples. 1. Barcelona i Gaudí. Gaudí és el mestre biomimètic per excel·lència. Es recullen moltíssimes frases seves en què assegurava que els arquitectes havien d’emmirallar-se en la natura per trobar la modernitat. «L'arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els...
0

L’enzim que devora plàstic: canvi real o utopia?

Una notícia va obrir les portades de les capçaleres científiques d’aquesta setmana: un grup d’investigadors del Regne Unit i dels Estats Units havien dissenyat un enzim capaç de devorar plàstic. Totes les notícies tenien el mateix tarannà informatiu, una eufòria col·lectiva que albirava la solució de tots els problemes mediambientals relacionats amb el plàstic. Afegien a la informació sobre el descobriment diverses anàlisis expositives per contextualitzar la contaminació dels ecosistemes per l’excés de plàstic, donant a entendre que aquest descobriment seria la revolució que acabaria amb...
0

Ruta biomimètica a Barcelona: els 12 llocs més naturals

Barcelona és una ciutat amb una superfície densament urbanitzada. Explica Xavier Querol, professor i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la població europea viu "empaquetada en ciutats", i què a "Barcelona som moltíssims en poc espai". Això provoca un allunyament poblacional de la naturalesa i una urbanització de la vida, que poc respon a la naturalesa humana. Des del segle XIX han estat molts els intents per “naturalitzar la ciutat”. N’és l’exemple més característic el pla d’Ildefons Cerdà per l’Eixample (1860), una estructura ortogonal que es va...
0

El sentit de la vacuïtat vital

Ens fa por assumir el buit. El creiem com un ens inabastable i negatiu. Ho podem veure en la vida diària: el buit de soroll, el silenci, encara que pot arribar a ser terapèutic, moltes persones el temen i el volen ocupar amb paraules. Ja ho deia Confuci, "el silenci és l'únic amic que mai no traeix", una òptica oriental del silenci que en destaca un dels grans avantatges d'aquesta vacuïtat de paraules: l'excés és igual de negatiu. En aquest sentit, les filosofies i religions orientals tenen una aproximació a la vacuïtat diferent de l'occidental. Com succeeix amb el silenci, l'absència no...
0

L’aproximació biomimètica pel desenvolupament de medicaments

La grandesa de la ciència biomimètica recau en la seva horitzontalitat, que ens permet aplicar els patrons vitals i naturals a molts camps de l'expertesa humana. Un d'ells, vital pel desenvolupament i benestar de les persones, és la medicina. Gràcies a apropar la visió biomimètica als estudis de la salut, s'obren noves vies per tractar malalties. És possible, per tant, desenrocar l'estat actual d'algunes línies d'investigació i desenvolupar solucions molt més eficaces i respectuoses amb la nostra pròpia naturalesa. Encara que, en un primer con d’ull, els dissenys biològics poden no...
0

Tres E per construir un futur

A l’hora de realitzar un projecte s’han de tenir en compte les tres E: l’eficàcia (saber), l’efectivitat (fer bé) i l’eficiència (fer-ho amb el mínim cost). Així i tot, depenent dels interessos de l’impulsor, algunes persones donen preponderància a unes sobre les altres. D'una banda, trobem qui de manera exclusiva contempla l'eficiència i la considera gairebé l'únic indicador que val la pena. L'única explicació sobre el perquè d'aquesta consideració és, simplement, que els diners mouen el món (l'economia és hegemònica) i l'eficiència permet quantificar resultats i beneficis. Això, però,...
0

Tornem a mirar la natura

"Un peix em va mirar als ulls i em va parlar. No, no estic boig. El peix es va comunicar amb mi”. Amb aquesta anècdota comença Javier Collado la seva xerrada. No està boig, no; ha après un llenguatge nou, el llenguatge de la natura. No va “parlar” amb el peix, però sí que el va comprendre. Va entendre la consciència natural, que va més enllà de les paraules. Aquesta forma de comunicació ens fa entendre la visió que els indígenes americans tenien respecte a la natura. Asseguraven que podien parlar amb les muntanyes, les plantes i els animals, però òbviament no tenien un diàleg construït...

Institut de Ciències Biomimètiques