Biomimètica 3C

Biomimètica 3C

0

Ruta biomimètica a Barcelona: els 12 llocs més naturals

Barcelona és una ciutat amb una superfície densament urbanitzada. Explica Xavier Querol, professor i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la població europea viu "empaquetada en ciutats", i què a "Barcelona som moltíssims en poc espai". Això provoca un allunyament poblacional de la naturalesa i una urbanització de la vida, que poc respon a la naturalesa humana. Des del segle XIX han estat molts els intents per “naturalitzar la ciutat”. N’és l’exemple més característic el pla d’Ildefons Cerdà per l’Eixample (1860), una estructura ortogonal que es va...
0

El sentit de la vacuïtat vital

Ens fa por assumir el buit. El creiem com un ens inabastable i negatiu. Ho podem veure en la vida diària: el buit de soroll, el silenci, encara que pot arribar a ser terapèutic, moltes persones el temen i el volen ocupar amb paraules. Ja ho deia Confuci, "el silenci és l'únic amic que mai no traeix", una òptica oriental del silenci que en destaca un dels grans avantatges d'aquesta vacuïtat de paraules: l'excés és igual de negatiu. En aquest sentit, les filosofies i religions orientals tenen una aproximació a la vacuïtat diferent de l'occidental. Com succeeix amb el silenci, l'absència no...
0

L’aproximació biomimètica pel desenvolupament de medicaments

La grandesa de la ciència biomimètica recau en la seva horitzontalitat, que ens permet aplicar els patrons vitals i naturals a molts camps de l'expertesa humana. Un d'ells, vital pel desenvolupament i benestar de les persones, és la medicina. Gràcies a apropar la visió biomimètica als estudis de la salut, s'obren noves vies per tractar malalties. És possible, per tant, desenrocar l'estat actual d'algunes línies d'investigació i desenvolupar solucions molt més eficaces i respectuoses amb la nostra pròpia naturalesa. Encara que, en un primer con d’ull, els dissenys biològics poden no...
0

Tres E per construir un futur

A l’hora de realitzar un projecte s’han de tenir en compte les tres E: l’eficàcia (saber), l’efectivitat (fer bé) i l’eficiència (fer-ho amb el mínim cost). Així i tot, depenent dels interessos de l’impulsor, algunes persones donen preponderància a unes sobre les altres. D'una banda, trobem qui de manera exclusiva contempla l'eficiència i la considera gairebé l'únic indicador que val la pena. L'única explicació sobre el perquè d'aquesta consideració és, simplement, que els diners mouen el món (l'economia és hegemònica) i l'eficiència permet quantificar resultats i beneficis. Això, però,...
0

Tornem a mirar la natura

"Un peix em va mirar als ulls i em va parlar. No, no estic boig. El peix es va comunicar amb mi”. Amb aquesta anècdota comença Javier Collado la seva xerrada. No està boig, no; ha après un llenguatge nou, el llenguatge de la natura. No va “parlar” amb el peix, però sí que el va comprendre. Va entendre la consciència natural, que va més enllà de les paraules. Aquesta forma de comunicació ens fa entendre la visió que els indígenes americans tenien respecte a la natura. Asseguraven que podien parlar amb les muntanyes, les plantes i els animals, però òbviament no tenien un diàleg construït...
0

La democràcia com a rebel·lió de la consciència

Pocs estats, avui dia, reproven la democràcia com a règim polític. La democràcia és vista, com deia Winston Churchill, com "el règim menys dolent dels que existeixen". Els Estats actuals, vells o nous, aposten a constituir-se sota aquest règim en considerar-lo la millor opció. Però segons sembla, sota el seu paraigua es pot donar cobertura a qualsevol tipus de sistema. De tota manera, va ser Ralf Dahrendorf, qui fou Director de la London School of Economics, qui va dir amb la característica murrieria anglesa que el petit inconvenient que tenen les democràcies és que perquè funcionin és...
0

Complicitat del capital i el coneixement: una quimera o una necessitat?

La globalització, possible per l'aparició de les noves tecnologies, crea reptes a la comunitat internacional que no existien abans. Aquest procés inevitable ens allunya a tots nosaltres del paradigma conegut, del paradigma on hem desenvolupat la nostra vida personal, la del treball i la vida social, i ens porta a un terreny verge, encara per explorar. Estem canviant d'estil de vida i ens fa l'efecte que és quelcom que ens ve imposat. Es creen paradoxes: molta prosperitat i alhora molt d'estrès; molta tecnologia al servei de la nostra feina i alhora la sensació de treballar sense que es...
0

L’error de no errar

Des de ben petits se’ns ensenya, de forma contradictòria, com reaccionar front l’error. Per exemple, quan aprenem a anar en bicicleta i caiem se’ns diu que això forma part de l’aprenentatge: caure, fracassar, errar, és una part més d’aquest procés cap a l’excel·lència. Així i tot, quan traiem males notes a l’escola o comencem un projecte d’emprenedoria i no té èxit, se’ns senyala i acusa de fracàs, obviant que molts dels mètodes amb què hem après són d’assaig i error. Això crea una societat que no vol explorar per por a fracassar. Una societat que castiga l’error encara que aquest formi...
0

Les aportacions de la biomimètica

La biomimètica, alhora concepte i pràctica, va representar un avenç en la teoria evolutiva de Darwin i una aportació a la societat per comprendre les limitacions de l'antropocè i articular la seva superació. Els seus orígens els trobem amb Lynn Margulis (1938-2011) que, amb el seu treball com a biòloga, va teoritzar sobre la simbiogènesi, que explica com els organismes tendiríem a organitzar-nos en consorcis: "La vida «independent» tendeix a ajuntar-se i a ressorgir com un tot nou en un nivell superior i més ampli d'organització". Margulis formula que els bacteris, que fins a mitjans del...
0

Economia en blau

L’any 92, una fàbrica de detergent belga sorprenia al món per la seva radical visió de la sostenibilitat. Estava feta de fusta, en el sostre s’hi sembraven flors, els seus treballadors hi anaven amb bicicleta, tots els seus vehicles funcionaven amb biodièsel i el que és més important, produïa zero emissions, cap deixalla. Només hi havia un problema: per funcionar depenia de l’oli de palma, i al mateix que temps que reduïa la seva petjada ecològica anava destruint els boscos tropicals d’Indonèsia. Aquesta contradicció va ser el punt de partida perquè el principal soci i director d’Ecover,...

Institut de Ciències Biomimètiques