La natura és una part essencial de la nostra vida, inclús en les nostres relacions socials. Tan bon punt arriba l’estiu busquem deixar enrere la monotonia de la ciutat, les quatre parets de l’oficina o de l’escola, i ens aventurem a la recerca de la natura per a compartir-la amb amics i familiars. És important, al relacionar-nos amb el medi ambient, saber adaptar-nos des de la nostra condició urbana per a respectar la natura i conviure amb tota la vida que depèn d’ella. Aquesta relació, cultivada correctament, produeix plaers mundans i a la vegada extraordinaris. La relació entre el medi...

Els óssos polars són animals icònics de l'Àrtic i un exemple extraordinari d'adaptació natural. De fet, aquests animals són els majors carnívors terrestres de la Terra però, curiosament, se'ls considera mamífers marins pel fet que passen la major part de la seva vida en el mar gelat i són excel·lents nedadors. A l'hivern la temperatura mitjana de les regions àrtiques oscil·la entre -34 i 0 Cº amb pics que arriben fins als -50 Cº, mentre que durant l'estiu la temperatura se situa entre els -10 i 10 Cº. Els mars gelats de les regions àrtiques esdevenen un dels entorns més hostils del...

Els óssos polars són animals icònics de l'Àrtic i un exemple extraordinari d'adaptació natural. De fet, aquests animals són els majors carnívors terrestres de la Terra però, curiosament, se'ls considera mamífers marins pel fet que passen la major part de la seva vida en el mar gelat i són excel·lents nedadors. A l'hivern la temperatura mitjana de les regions àrtiques oscil·la entre -34 i 0 Cº amb pics que arriben fins als -50 Cº, mentre que durant l'estiu la temperatura se situa entre els -10 i 10 Cº. Els mars gelats de les regions àrtiques esdevenen un dels entorns més hostils del...

La celebració de “Ment i Matèria” , primer acte conjunt organitzat pel BSI i el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea ha assolit, al nostre entendre, dos propòsits ben definits. En primer lloc, esdevenir un espai de trobada de fonts diverses de coneixement, art i ciència, des del reconeixement i l’admiració mútua. Ambdues parteixen de la intuïció, de la percepció de signes transcendents no evidents per desenvolupar-se creativament i donar un sentit a l’objecte del seu interès. Ambdues ens situen en plans que ens impacten i ens transformen, com el descobriment, per part d’un bon...

Alguna vegada has pensat què fa al planeta Terra realment especial? El Sol? Les plantes? Els animals? Crec que l'aigua és el tresor més valuós del món! L'aigua fa que el nostre planeta sigui únic; enllaça i connecta a tots els éssers vius. Gairebé en qualsevol part hi ha aigua, també hi ha vida i aquesta és la raó per la qual els científics la busquen intensament en Mart! Aquesta molècula bàsica però alhora complexa és indispensable per a la vida. Com sabeu, el nostre cos està format entre un 50 i un 70% d'aigua i el mateix s'aplica al nostre gos, gat, etc. Resulta impressionant pensar...

A finals de la primera guerra mundial, Gran Bretanya s'enfrontava al desgast prolongat de la seva flota marítima després d'anys de conflicte. Els U-Boot, naus submarines de l'exèrcit alemany, torpedinaven de forma extraordinàriament efectiva els vaixells mercants i de defensa de la triple entesa, posant en serioses dificultats el control i manteniment de les seves rutes marítimes d'abastament. Per intentar revertir aquesta situació, una de les respostes va ser l'anomenada “Dazzle Section”. Es tractava d’una nova divisió naval mercant pintada d'una forma molt diferent del vist fins...

L'economia circular troba en la biomimètica un paradigma que li permet entendre l'activitat productiva com a part d'un sistema metabòlic en el qual els residus passen a convertir-se en matèries primeres i aquests en productes. A diferència del que succeeix en els cicles naturals que es donen a la Terra, mantenint-se sempre en un equilibri dinàmic alimentat per l'energia solar, els nostres processos són bàsicament unidireccionals, comportant-se com si els recursos d'aquest sistema no fossin finits. Amb la intenció de compartir aquesta visió, l'Institut de Ciències biomimètiques va realitzar...

Poc deuria imaginar Martyl Langsdorf, il·lustradora i muller d’un dels investigadors del Projecte Manhattan, artífex de la primera bomba atòmica, que la seva representació del perill nuclear a la portada de la revista The Bulletin of Atomic Scientists es convertiria en una icona fins als nostres dies. Des de llavors, les agulles del Rellotge de l’Apocalipsi, com així se’l va denominar, no han deixat de moure’s aproximant-se i allunyant-se del punt de la mitjanit que representa la fi del món. Des de l’any passat, el minuter es troba només a dos minuts d’aquesta hora fatídica, un nivell...

Aquest títol és un petit  homenatge al llibre de Phillip K. Dick, "Els androids somnien xais elèctrics?", el qual va inspirar la pel·lícula Blade Runner a Ritley Scott. El llibre i la pel·lícula mostren un món en què tecnologia i bioenginyeria permeten fer una còpia perfecte d’un ésser humà inspirada en la natura, i fins i tot realitzar-ne una versió millorada. A la pel·lícula, J.F. Sebastian és l’enginyer que, com una mena de modern Prometeu, basant-se en la natura, crea els Nexus VI. A la vida real el paper de l’enginyer no és encara jugar a ser déu, si bé el seu rol és essencial al món...

Segons el recent informe especial redactat pel Panel Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), anomenat “Escalfament Mundial d’1,5 ºC”, les evidències que ja tenim el canvi climàtic a sobre són indiscutibles i generadores d’alarma. Entre les solucions dràstiques per reduir el CO2 en 0,5ºC, de 2 a 1’5ºC, es planteja la captura i emmagatzematge del carboni, però és una tecnologia que genera seriosos dubtes. A causa de les activitats humanes, l’escalfament del planeta s’enfila a un ritme de 0,2ºC per dècada. Aquest increment acabarà, si no es fa res per aturar-lo,...