L’arquitectura biomimètica és més present al nostre dia a dia del que creiem. No només a Barcelona i a Catalunya sinó que arreu del món hi ha grans monuments i famosos edificis erigits a través d’uns principis bioinspirats. Aquests en són alguns exemples. 1. Barcelona i Gaudí. Gaudí és el mestre biomimètic per excel·lència. Es recullen moltíssimes frases seves en què assegurava que els arquitectes havien d’emmirallar-se en la natura per trobar la modernitat. «L'arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els...

Una notícia va obrir les portades de les capçaleres científiques d’aquesta setmana: un grup d’investigadors del Regne Unit i dels Estats Units havien dissenyat un enzim capaç de devorar plàstic. Totes les notícies tenien el mateix tarannà informatiu, una eufòria col·lectiva que albirava la solució de tots els problemes mediambientals relacionats amb el plàstic. Afegien a la informació sobre el descobriment diverses anàlisis expositives per contextualitzar la contaminació dels ecosistemes per l’excés de plàstic, donant a entendre que aquest descobriment seria la revolució que acabaria amb...

Barcelona és una ciutat amb una superfície densament urbanitzada. Explica Xavier Querol, professor i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), que la població europea viu "empaquetada en ciutats", i què a "Barcelona som moltíssims en poc espai". Això provoca un allunyament poblacional de la naturalesa i una urbanització de la vida, que poc respon a la naturalesa humana. Des del segle XIX han estat molts els intents per “naturalitzar la ciutat”. N’és l’exemple més característic el pla d’Ildefons Cerdà per l’Eixample (1860), una estructura ortogonal que es va...

Ens fa por assumir el buit. El creiem com un ens inabastable i negatiu. Ho podem veure en la vida diària: el buit de soroll, el silenci, encara que pot arribar a ser terapèutic, moltes persones el temen i el volen ocupar amb paraules. Ja ho deia Confuci, "el silenci és l'únic amic que mai no traeix", una òptica oriental del silenci que en destaca un dels grans avantatges d'aquesta vacuïtat de paraules: l'excés és igual de negatiu. En aquest sentit, les filosofies i religions orientals tenen una aproximació a la vacuïtat diferent de l'occidental. Com succeeix amb el silenci, l'absència no...

La grandesa de la ciència biomimètica recau en la seva horitzontalitat, que ens permet aplicar els patrons vitals i naturals a molts camps de l'expertesa humana. Un d'ells, vital pel desenvolupament i benestar de les persones, és la medicina. Gràcies a apropar la visió biomimètica als estudis de la salut, s'obren noves vies per tractar malalties. És possible, per tant, desenrocar l'estat actual d'algunes línies d'investigació i desenvolupar solucions molt més eficaces i respectuoses amb la nostra pròpia naturalesa. Encara que, en un primer con d’ull, els dissenys biològics poden no...

A l’hora de realitzar un projecte s’han de tenir en compte les tres E: l’eficàcia (saber), l’efectivitat (fer bé) i l’eficiència (fer-ho amb el mínim cost). Així i tot, depenent dels interessos de l’impulsor, algunes persones donen preponderància a unes sobre les altres. D'una banda, trobem qui de manera exclusiva contempla l'eficiència i la considera gairebé l'únic indicador que val la pena. L'única explicació sobre el perquè d'aquesta consideració és, simplement, que els diners mouen el món (l'economia és hegemònica) i l'eficiència permet quantificar resultats i beneficis. Això, però,...

"Un peix em va mirar als ulls i em va parlar. No, no estic boig. El peix es va comunicar amb mi”. Amb aquesta anècdota comença Javier Collado la seva xerrada. No està boig, no; ha après un llenguatge nou, el llenguatge de la natura. No va “parlar” amb el peix, però sí que el va comprendre. Va entendre la consciència natural, que va més enllà de les paraules. Aquesta forma de comunicació ens fa entendre la visió que els indígenes americans tenien respecte a la natura. Asseguraven que podien parlar amb les muntanyes, les plantes i els animals, però òbviament no tenien un diàleg construït...

Pocs estats, avui dia, reproven la democràcia com a règim polític. La democràcia és vista, com deia Winston Churchill, com "el règim menys dolent dels que existeixen". Els Estats actuals, vells o nous, aposten a constituir-se sota aquest règim en considerar-lo la millor opció. Però segons sembla, sota el seu paraigua es pot donar cobertura a qualsevol tipus de sistema. De tota manera, va ser Ralf Dahrendorf, qui fou Director de la London School of Economics, qui va dir amb la característica murrieria anglesa que el petit inconvenient que tenen les democràcies és que perquè funcionin és...

La globalització, possible per l'aparició de les noves tecnologies, crea reptes a la comunitat internacional que no existien abans. Aquest procés inevitable ens allunya a tots nosaltres del paradigma conegut, del paradigma on hem desenvolupat la nostra vida personal, la del treball i la vida social, i ens porta a un terreny verge, encara per explorar. Estem canviant d'estil de vida i ens fa l'efecte que és quelcom que ens ve imposat. Es creen paradoxes: molta prosperitat i alhora molt d'estrès; molta tecnologia al servei de la nostra feina i alhora la sensació de treballar sense que es...

Des de ben petits se’ns ensenya, de forma contradictòria, com reaccionar front l’error. Per exemple, quan aprenem a anar en bicicleta i caiem se’ns diu que això forma part de l’aprenentatge: caure, fracassar, errar, és una part més d’aquest procés cap a l’excel·lència. Així i tot, quan traiem males notes a l’escola o comencem un projecte d’emprenedoria i no té èxit, se’ns senyala i acusa de fracàs, obviant que molts dels mètodes amb què hem après són d’assaig i error. Això crea una societat que no vol explorar per por a fracassar. Una societat que castiga l’error encara que aquest formi...