Biomimètica 3C

Biomimètica 3C

0

Tornem a mirar la natura

"Un peix em va mirar als ulls i em va parlar. No, no estic boig. El peix es va comunicar amb mi”. Amb aquesta anècdota comença Javier Collado la seva xerrada. No està boig, no; ha après un llenguatge nou, el llenguatge de la natura. No va “parlar” amb el peix, però sí que el va comprendre. Va entendre la consciència natural, que va més enllà de les paraules. Aquesta forma de comunicació ens fa entendre la visió que els indígenes americans tenien respecte a la natura. Asseguraven que podien parlar amb les muntanyes, les plantes i els animals, però òbviament no tenien un diàleg construït...
0

La democràcia com a rebel·lió de la consciència

Pocs estats, avui dia, reproven la democràcia com a règim polític. La democràcia és vista, com deia Winston Churchill, com "el règim menys dolent dels que existeixen". Els Estats actuals, vells o nous, aposten a constituir-se sota aquest règim en considerar-lo la millor opció. Però segons sembla, sota el seu paraigua es pot donar cobertura a qualsevol tipus de sistema. De tota manera, va ser Ralf Dahrendorf, qui fou Director de la London School of Economics, qui va dir amb la característica murrieria anglesa que el petit inconvenient que tenen les democràcies és que perquè funcionin és...
0

Complicitat del capital i el coneixement: una quimera o una necessitat?

La globalització, possible per l'aparició de les noves tecnologies, crea reptes a la comunitat internacional que no existien abans. Aquest procés inevitable ens allunya a tots nosaltres del paradigma conegut, del paradigma on hem desenvolupat la nostra vida personal, la del treball i la vida social, i ens porta a un terreny verge, encara per explorar. Estem canviant d'estil de vida i ens fa l'efecte que és quelcom que ens ve imposat. Es creen paradoxes: molta prosperitat i alhora molt d'estrès; molta tecnologia al servei de la nostra feina i alhora la sensació de treballar sense que es...
0

L’error de no errar

Des de ben petits se’ns ensenya, de forma contradictòria, com reaccionar front l’error. Per exemple, quan aprenem a anar en bicicleta i caiem se’ns diu que això forma part de l’aprenentatge: caure, fracassar, errar, és una part més d’aquest procés cap a l’excel·lència. Així i tot, quan traiem males notes a l’escola o comencem un projecte d’emprenedoria i no té èxit, se’ns senyala i acusa de fracàs, obviant que molts dels mètodes amb què hem après són d’assaig i error. Això crea una societat que no vol explorar per por a fracassar. Una societat que castiga l’error encara que aquest formi...
0

Les aportacions de la biomimètica

La biomimètica, alhora concepte i pràctica, va representar un avenç en la teoria evolutiva de Darwin i una aportació a la societat per comprendre les limitacions de l'antropocè i articular la seva superació. Els seus orígens els trobem amb Lynn Margulis (1938-2011) que, amb el seu treball com a biòloga, va teoritzar sobre la simbiogènesi, que explica com els organismes tendiríem a organitzar-nos en consorcis: "La vida «independent» tendeix a ajuntar-se i a ressorgir com un tot nou en un nivell superior i més ampli d'organització". Margulis formula que els bacteris, que fins a mitjans del...
0

Economia en blau

L’any 92, una fàbrica de detergent belga sorprenia al món per la seva radical visió de la sostenibilitat. Estava feta de fusta, en el sostre s’hi sembraven flors, els seus treballadors hi anaven amb bicicleta, tots els seus vehicles funcionaven amb biodièsel i el que és més important, produïa zero emissions, cap deixalla. Només hi havia un problema: per funcionar depenia de l’oli de palma, i al mateix que temps que reduïa la seva petjada ecològica anava destruint els boscos tropicals d’Indonèsia. Aquesta contradicció va ser el punt de partida perquè el principal soci i director d’Ecover,...
0

Pensar com les abelles

La intel·ligència que despleguen les colònies de formigues, abelles o termites, als bancs de peixos o les bandades d'ocells no és essencialment individual sinó col·lectiva. És a dir, l’abella no es manifesta com a una enginyera natural però sí que ho fa la seva colònia que, de forma comunitària a través d'interaccions gairebé mecàniques, té la capacitat de realitzar operacions increïblement complexes, com podria ser, en aquest cas, la construcció del rusc. Aquesta intel·ligència, que permet assignar tasques segons necessitats, defensar els territoris i trobar les formes d'actuar més...
0

La hibridació, assignatura pendent

Principalment, el concepte d’hibridació fa referència a l’organisme viu (vegetal, animal o humà) que s’obté com a resultat de l'encreuament de dues espècies o varietats biològiques diferents. Ara, però, no cal exposar totes les característiques o significats que se li donen al concepte i voldríem limitar la present reflexió a la seva presència en les ciències socials, que autors com Néstor García Canclini defineixen com a mestissatge cultural. Podem adoptar una actitud simplista, reduccionista, que es limita a entendre les relacions causals (causa-efecte), o bé acceptar el repte de la...
0

Cooperar, una cadena de favors ben natural

La visió que ens mostra una natura dominada pel conflicte i la competència ha servit molts cops com a justificació per a organitzacions socials i models econòmics que obvien el fet que, en gran part, la història de la nostra espècie és la història de la cooperació. També entre la resta d’éssers vivents els individus tenen moltes més raons per establir relacions cooperatives que no pas lluitar pels mateixos recursos, a menys que ens situem en un context d’aguda escassetat. Tal com senyala l’antropòleg Eudald Carbonell, les espècies incompetents són les que competeixen, per la seva...
0

Redescobrint el llenguatge natural

Les plantes estan a la base de la cadena tròfica. D'elles depèn la nostra existència en el planeta. Sense la fotosíntesi mai s'hauria creat l'oxigen que possibilita la vida dels animals. Són, també, l'origen de les fonts energètiques (els combustibles fòssils) i són, alhora, matèries primeres fonamentals per a l'alimentació, la medicina, l'energia i els materials (com bé apunten Stefano Mancuso i Alessandra Viola a Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal). Portant-ho a l'extrem, les plantes poden viure sense nosaltres (durant milions d'anys va ser així), però nosaltres sense elles...

Institut de Ciències Biomimètiques