L'economia circular troba en la biomimètica un paradigma que li permet entendre l'activitat productiva com a part d'un sistema metabòlic en el qual els residus passen a convertir-se en matèries primeres i aquests en productes. A diferència del que succeeix en els cicles naturals que es donen a la Terra, mantenint-se sempre en un equilibri dinàmic alimentat per l'energia solar, els nostres processos són bàsicament unidireccionals, comportant-se com si els recursos d'aquest sistema no fossin finits. Amb la intenció de compartir aquesta visió, l'Institut de Ciències biomimètiques va realitzar...

Poc deuria imaginar Martyl Langsdorf, il·lustradora i muller d’un dels investigadors del Projecte Manhattan, artífex de la primera bomba atòmica, que la seva representació del perill nuclear a la portada de la revista The Bulletin of Atomic Scientists es convertiria en una icona fins als nostres dies. Des de llavors, les agulles del Rellotge de l’Apocalipsi, com així se’l va denominar, no han deixat de moure’s aproximant-se i allunyant-se del punt de la mitjanit que representa la fi del món. Des de l’any passat, el minuter es troba només a dos minuts d’aquesta hora fatídica, un nivell...

Aquest títol és un petit  homenatge al llibre de Phillip K. Dick, "Els androids somnien xais elèctrics?", el qual va inspirar la pel·lícula Blade Runner a Ritley Scott. El llibre i la pel·lícula mostren un món en què tecnologia i bioenginyeria permeten fer una còpia perfecte d’un ésser humà inspirada en la natura, i fins i tot realitzar-ne una versió millorada. A la pel·lícula, J.F. Sebastian és l’enginyer que, com una mena de modern Prometeu, basant-se en la natura, crea els Nexus VI. A la vida real el paper de l’enginyer no és encara jugar a ser déu, si bé el seu rol és essencial al món...

Segons el recent informe especial redactat pel Panel Intergovernamental d’Experts de Canvi Climàtic de l’ONU (IPCC), anomenat “Escalfament Mundial d’1,5 ºC”, les evidències que ja tenim el canvi climàtic a sobre són indiscutibles i generadores d’alarma. Entre les solucions dràstiques per reduir el CO2 en 0,5ºC, de 2 a 1’5ºC, es planteja la captura i emmagatzematge del carboni, però és una tecnologia que genera seriosos dubtes. A causa de les activitats humanes, l’escalfament del planeta s’enfila a un ritme de 0,2ºC per dècada. Aquest increment acabarà, si no es fa res per aturar-lo,...

En un recent informe de l’Agència del Medi Ambient (EEA) la Unió Europea aposta clarament per l’impuls de la bioeconomia dins de l’economia circular i en aquest context dóna un ampli marge a la incorporació d’aportacions conceptuals, tècniques i metodològiques bioinspirades. Segons les directrius explicitades en el dossier “Circular Economy and Bioeconomy – Partners in Sustainability” la bioeconomia està cridada a ser el motor que impulsi l’economia circular a Europa. Aquest document afavoreix, en aquest sentit, l’exploració de les possibles sinergies, distàncies i equilibris entre la...

Darrerament s’han publicat dos articles de Joan Ramon Resina titulats: “La transformació del sistema mundials: el desballestament de l’equilibri”. “La transformació del sistema mundial: perills i oportunitats de l’independentisme” (interpretant l’”independentisme” en genèric, com un deslligament d’una estructura establerta; per exemple, el Brexit). Els dos articles donen una visió de la situació mundial que remarca l’evolució del model de producció cap a formes monopolístiques on en el primer dels articles reflexiona, citant a Polanyi: L'evolució de les economies locals del s. XVII a...

Arriba l’agost i l’època de vacances per a la majoria. En aquestes dates moltes persones decideixen perdre’s en excursions i viatges arreu del món, ciutats i ecosistemes. Una bona forma de continuar vivint l’estiu bioinspirant-se és aprofitant aquests dies de vacances i explorant boscos i altres ecosistemes vegetals. Per què és rellevant observar les plantes i els vegetals? Explica Stefano Mancuso, neurobiòleg vegetal, que malgrat la concepció que els humans tenim d'aquests organismes, els quals tendim a definir com a immòbils i insensibles, són éssers amb una profunda intel·ligència i...

En una primera cerca a qualsevol portal d’Internet sobre la biomimètica, tots els resultats apunten al mateix: tecnologia contemporània, arquitectura moderna i noves tècniques de disseny. Però un dels grans referents de l’arquitectura modernista catalana ja parlava de biomimètica i inspiració natural durant els segles XIX i XX: «Amb testos de flors, envoltat de vinyes i oliveres, animat pel cloquejar de les gallines, el cant dels ocells i el dels insectes, i amb les muntanyes de Prades al fons, vaig captar les més pures i plaents imatges de la Natura, que sempre és la meva mestra», deia...

Tota decisió comporta un risc. Escollir una opció implica excloure per sempre altres línies de futur. A més, ens obliga a assumir les conseqüències dels nostres actes, ja que aquests són fruit de les nostres decisions. No volem cometre errors en les nostres eleccions, però l’error forma part de la vida. En trobem molts casos en l’evolució: mutacions que apareixen per error poden significar un canvi significatiu en una espècie, i fer-la més competitiva. Malgrat això, és innegable que hi ha una aversió als errors: sigui perquè no tolerem els aliens o perquè no suportem cometre'n. Ens fa por...

L’arquitectura biomimètica és més present al nostre dia a dia del que creiem. No només a Barcelona i a Catalunya sinó que arreu del món hi ha grans monuments i famosos edificis erigits a través d’uns principis bioinspirats. Aquests en són alguns exemples. 1. Barcelona i Gaudí. Gaudí és el mestre biomimètic per excel·lència. Es recullen moltíssimes frases seves en què assegurava que els arquitectes havien d’emmirallar-se en la natura per trobar la modernitat. «L'arquitecte del futur es basarà en la imitació de la naturalesa, perquè és la forma més racional, duradora i econòmica de tots els...