Les aules dels nadius digitals: tendències del sector educatiu

Arrenca a Barcelona una nova edició del Saló Expodidàctica, emmarcat en la Setmana de la Formació i Treball: una de les grans cites anuals del món educatiu per a conèixer les darreres novetats sobre materials tecnològics i didàctics, així com recursos pedagògics entorn la revolució digital. És evident que la progressiva implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) en el context aula, genera una gran innovació comunicativa i fomenta, entre d’altres coses, el treball col·laboratiu. Sens dubte, un gran repte per al sector educatiu, conscient que ha d’incorporar i adaptar la revolució digital a les aules pensant en els nadius digitals. Aquí, el paper del docent és clau, ja que, no només ha de tenir coneixement de les eines i recursos que proporciona la tecnologia, sinó que les ha d’integrar en la metodologia i el desenvolupament de les pràctiques a classe. En definitiva, hibridar-les amb l’aprenentatge de l’alumne. Què ofereixen les TIC per a la pràctica docent - Desenvolupar aprenentatges diferents als d’un mètode organitzat al voltant dels materials impresos i del llibre de text en particular. És per això que, cal dotar-se, cada vegada més, de dispositius digitals que facilitin la transmissió i adquisició de coneixements tant per part del professorat com per part de l’alumnat. Pissarra digital, pissarra digital interactiva (PDI), Tablet PC, PDA, dispositius tots ells cada vegada més integrats en l’aula. - Establir canals permanents i formals de cooperació, treballant en projectes col·laboratius que potencien l’aprenentatge i l’ intercanvi de coneixements. Amb aquesta finalitat, existeixen múltiples eines 2.0 per cercar i organitzar recursos, generar i publicar continguts, compartir informació, o crear espais virtuals col·laboratius. Alguns exemples són els Wikis, GoogleDocs, VoiceThread, Webquest, entre d’altres. Nou paradigma per al sector educatiu Estem doncs davant d’un nou paradigma d’aprenentatge on les TIC tenen el paper de facilitar els entorns idonis perquè els estudiants puguin realitzar activitats de forma conjunta, integrades al món quotidià i plantejades amb objectius reals. Un paradigmaque fusiona el binomi informàtica – pedagogia i on l’aprenentatge amb la tecnologia requereix aplicar noves tècniques pedagògiques basades en la construcció del coneixement més que en la transmissió d’informació. És en aquest context quan es comença a parlar de la nova professió de Comunity Manager educatiu: el professional docent que ha de conèixer a fons, per una banda, les eines 2.0 que li seran útils per a la difusió dels continguts educatius i, per l’altra, les habilitats comunicatives amb les que aconseguirà fidelitzar l’alumne en l’activitat que se li proposa. Si vols ampliar informació sobre noves tendències TIC en el sector educatiu consulta el web del Cibernàrium de Barcelona Activa. Publicat per: Sara Díaz, Equip Tècnic del Centre per al Desenvolupament Professional Porta22 de Barcelona Activa.