Marta Recasens i Javier Achiaga: “Que dues persones vagin a l’oficina en bici fa gràcia; si hi van 200 la cosa canvia”

Aparcar la bicicleta a la via pública o pujar-la a l’oficina és gratuït. Com convenceu l’usuari perquè pagui?

J: Que dues persones vagin a l’oficina en bici fa gràcia, però si hi van 200 la cosa canvia. La idea és que et puguis moure per la ciutat sense haver de preocupar-te d’on l’aparques correctament i que ho puguis fer amb seguretat. Quan l’usuari es dóna d’alta rep una targeta que obre el sistema i l’aparcament enganxa la bicicleta pel quadre i la roda, alhora que protegeix també el casc. Es paga una quota fixa anual i després es paga en funció de l’ús, que inclou una assegurança antirobatori.

M: Les altres solucions, com per exemple Bicibox, són contenidors més voluminosos que fan difícil la implantació massiva a la ciutat. L’espai urbà és molt car i nosaltres l’optimitzem, ja que podem adaptar el número d’aparcaments a les necessitats concretes. A l’abril obrirem a Barcelona 14 estacions amb un total de 150 places per testar el producte en una primera prova pilot.

També hi ha el Bicing…

J: De cada tres desplaçaments en bicicleta que es fan a la ciutat, dos són en bicicleta privada i un en bici pública. Creiem que el sistema del Bicing és compatible amb el que proposem perquè ens serveix per fomentar l’ús de la bicicleta, però un cop l’has provada i t’agrada, te’n compres una. Mantenir la bicicleta pública és molt car per als ajuntaments i el nostre model és molt més sostenible.

M: El 80% del cost del Bicing, que seria per al manteniment de les bicicletes, nosaltres ja no el tenim. També podem tenir clients privats i estem en converses amb universitats, estacions d’autobusos i centres comercials, que també incorporarien les estacions.

Quan vau guanyar el contracte de 180.000 euros del BCN Open Challenge, la germana de la Marta (la Sònia Recasens) era segona tinent d’alcalde i presidenta de Barcelona Serveis Municipals. Se us va acusar de rebre una adjudicació a dit.

J: Si algú hagués volgut analitzar bé tota la documentació s’hauria adonat que no hi va haver cap tracte de favor. Ens vam presentar en igualtat de condicions amb la resta i, de fet, tot això ens ha perjudicat. Se’ns ha acusat sense proves i ni tan sols vam rebre cap trucada en aquell moment per comprovar la informació.

M: Teníem el millor producte respecte als altres i això no es pot manipular. A més, a curt termini, ¿qui hi guanya aquí? Que ens donessin el contracte ha sigut una ruïna, en el sentit que encara hem d’afrontar un cost molt gran per part nostra. Esclar que és una eina per tenir visibilitat, però darrere hi ha una inversió de temps i diners.

Ara hi ha un altre govern a la ciutat, ¿com serà la Barcelona del futur?

M: Avui les ciutats estan plantejades urbanísticament per als cotxes, una tendència que cal capgirar. Si la població segueix envellint com fins ara i les persones arribem a viure 100 anys, caldrà una transformació. La ciutat se’ns està quedant petita i cada cop més persones optaran per transports alternatius.

J: Ha de millorar, i molt. De fet, avui en dia encara no tenim ciutats pensades per a les necessitats del futur. D’aquí uns anys deixarem de conduir i les metròpolis hauran de ser més netes i funcionar amb energies renovables i tecnologies eficients.