Una persona que decideix transformar una idea en un negoci sap que, almenys durant un temps, dormirà pitjor. Centenars de coses passaran pel seu cap fins al punt que agafar el son profund passi a ser un repte, nit rere nit.
Aquesta setmana, 100 joves d'arreu de Catalunya probablement han descobert com els costa adormir-se per culpa (o gràcies) a les seves idees convertides en negoci. Tots eren menors d'edat i, en grups de cinc, havien arribat a ser semifinalistes del concurs de miniempreses de Catalunya organitzat per la fundació Junior Achievement.
L'espectacle estava assegurat: vint grups presentant en quatre rigorosos minuts els resultats d'haver portat a la realitat durant uns mesos el seu negoci. Quatre minuts dedicats a ensenyar el producte inventat, xifres de negoci i equip. Quatre minuts amb els quals havien de convèncer un jurat (del qual vaig tenir l'honor de formar part) que les seves idees eren les millors.
Sense poder parlar en nom de la resta de membres del jurat, però imaginant que deuen estar d'acord amb mi, aquelles vint presentacions em van servir per a molt més que per demostrar que a Catalunya tenim un futur molt prometedor en el camp de l'emprenedoria. Em van demostrar que avui, al present i no al futur, hi ha joves de quinze, setze i disset anys que en saben més d'oratòria o plans de negoci que molts directius de grans empreses. Lluny d'enfadar-me, això em dóna certa tranquil·litat: si un 10% d'ells i elles acaben dirigint el país, no tornarem a cometre errors del passat.
