Quan un immigrant vol enviar diners als seus parents del Marroc, pot anar a una oficina bancària i fer una transferència que trigarà tres dies a arribar a lloc, portar-los personalment els bitllets d’un dia per l’altre o bé baixar al locutori de la cantonada i els seus familiars els tindran en mà al cap de cinc minuts. Les entitats financeres disposen de la millor infraestructura tecnològica, però no estan donant el millor servei possible. En el congrés MobeyDay sobre tecnologies mòbils aplicades al sector bancari que s’ha fet aquesta setmana al CosmoCaixa, un dels ponents advertia als assistents que tenen molta sort perquè els seus clients actuals som molt pacients, però se’ls acaba el temps abans que arribi la generació que ha crescut amb la immediatesa d’internet i les xarxes socials.
La clau pot estar en els dispositius mòbils, que serveixen com a mitjà preferent de pagament acostant-los al terminal de la botiga si incorporen les dades d’identitat financera que fins ara portem dins del xip d’una targeta de plàstic. El sector ha debatut a Barcelona els mèrits respectius dels dos models vigents. El primer és guardar les dades en un element físic xifrat del dispositiu, la targeta SIM de l’operadora de telefonia -com fa l’aplicació de moneder mòbil de CaixaBank-. En el segon model, les dades es guarden al núvol de l’entitat bancària i es transmet al mòbil una targeta virtual associada, com ja fa el BBVA per no haver de dependre de les telecos.
Jordi Guaus, president del MobeyForum i director de màrqueting digital de CaixaBank, creu que vincular el servei a la targeta SIM està frenant l’adopció del pagament amb mòbil perquè obliga l’usuari a canviar-la, una operació que es fa molt menys sovint que la renovació del terminal. Per això el sector ha acollit amb molt interès el sistema Apple Pay dels nous iPhone, que fa servir un xip xifrat, independent de la SIM. Els bancs de tot el món ja negocien quina comissió haurien de cedir a l’empresa de la poma.
