El propietari de Pepe Jeans, amic de cacera del rei
Abelló ha encadenar alguns dels negocis més fructífers de les finances espanyoles. Aficionat a l'art, la caça, els toros i el futbol, sempre s'ha mantingut allunyat de les càmeres
El nom de Juan Abelló està lligat a la història econòmica de la democràcia espanyola com un dels actors que, amb més o menys freqüència, ha estat protagonista de moltes de les pàgines de la premsa econòmica.
Nascut a Madrid l'any 1941, va estudiar farmàcia per heretar els laboratoris familiars. Amb 34 anys, però, va conèixer Mario Conde, un advocat desconegut de 28 anys. Junts van vendre els laboratoris familiars per 4.300 milions de pessetes (uns 25 milions d'euros). Amb aquests diners, el tàndem Abelló-Conde va entrar a la farmacèutica Antibióticos SA, que van acabar venent per 58.000 milions de pessetes (uns 350 milions d'euros). El seu següent pas va ser el Banesto, d'on Abelló va marxar abans que la justícia comencés a perseguir Mario Conde. Però Abelló ja era una de les grans fortunes espanyoles.
Un cop pel seu compte, Abelló va demostrar que el seu èxit empresarial no era només per la influència de Mario Conde. A través de Torreal, el seu grup inversor, va entrar a l'operadora mòbil Airtel i posteriorment la va vendre a Vodafone, amb la qual cosa va obtenir grans guanys. Amb una capacitat financera excepcional, Abelló sonava habitualment com a candidat a participar en les principals operacions empresarials.
Accionista de Sacyr
L'any 2002 va entrar en el sector immobiliari comprant un 10% de Sacyr, des d'on va formar part del serial financer més conegut dels últims temps. L'aleshores president de Sacyr, Luis del Rivero, va organitzar l'assalt a Repsol, però Abelló es va aliar amb Demetrio Carceller, el principal accionista de Damm, per fer costat a Antoni Brufau i frustrar les aspiracions de Del Rivero, que va acabar dimitint.
L'instint empresarial d'Abelló és inversament proporcional a les seves ànsies de protagonisme. Amb l'arribada al Banesto va començar una tradició que ha mantingut tota la seva trajectòria: quedar-se en un segon terme.
Abelló sempre ha preferit ocupar la vicepresidència de les entitats en què ha participat, com Sacyr, Repsol i fins i tot el Reial Madrid, en què va exercir aquest càrrec durant la primera etapa de Florentino Pérez.
De fet, la llotja del Bernabéu i les places de toros madrilenyes són uns dels pocs llocs on se'l pot veure en públic. Discret i reservat, rarament concedeix entrevistes. Prefereix ser notícia a les inauguracions d'exposicions en què es mostren les obres d'art que posseeix. La seva col·lecció privada és la tercera més gran d'Espanya. Els seus Goya, Degàs o Dalí van tenir un gran èxit en una exposició al Museu Thyssen de Madrid.
Amant del camp
A part de quatre fills, amb la seva dona comparteix la passió pel camp. Té més de 20.000 hectàrees en finques a Ciudad Real, Toledo i Jaén i acostuma a organitzar caceres amb els seus fills i amics íntims, entre els quals hi ha el rei Joan Carles.
Les finques l'ajuden a fugir dels focus de les càmeres i sovint reuneix els seus consellers a les seves cases de camp abans de decidir cada operació financera.
La crisi ha reduït molt la fortuna d'Abelló, que ha vist com les accions de Sacyr, la seva inversió més important, han passat de valer 42 euros a principis de 2007 a valer només 1,5 euros. Tot i això, compta amb altres participacions en els sectors audiovisual, alimentari i tèxtil i la revista Forbes el considera la vuitena fortuna d'Espanya.
