117 anys de roba infantil i un misteri irresolt

“A la dècada dels 70 Cóndor va estar a punt de desaparèixer”, recorda Roser Ramos, directora general d’aquesta empresa dedicada a la fabricació i comercialització de mitjons, leotards i roba infantil per a nens i nenes de 0 a 14 anys. El motiu, diu, van ser les dificultats de la família Riera, antiga propietària de la companyia, per recuperar-se de l’incendi que hi va haver a les seves instal·lacions el 1972. La Roser, que aleshores tenia 15 anys i no treballava a Cóndor, explica que la firma va començar a veure la llum el 1975, quan la va adquirir la Corporació Empresarial Valls, també propietària de Punto Blanco: “Van aportar molts recursos humans i econòmics per reflotar-la”.

Ramos afirma que l’empresa, fundada el 1898 a Arenys de Mar, viu ara una etapa de tranquil·litat, tot i que també ha hagut de fer front a la crisi dels últims anys. “Vam començar a notar un retrocés en les vendes a finals del 2010”, especifica la directiva, que va veure com la facturació de Cóndor al mercat espanyol va baixar entre el 2011 i el 2013 pel tancament d’alguns establiments multimarca, fins aleshores el principal canal de distribució que tenien juntament amb les seves quatre botigues de Barcelona, Girona, Vigo i València.

Per frenar aquesta hemorràgia, la Roser va començar a obrir franquícies pel territori espanyol, ja que “permet invertir menys i tractar directament amb el consumidor”. Abans no s’ho havia plantejat mai, però a hores d’ara l’empresa que dirigeix ja té vuit franquícies i està a punt d’inaugurar-ne dues més a l’agost, de cara a la col·lecció de tardor-hivern que comença al setembre: “La tornada a l’escola és una campanya molt important per a nosaltres”.

La primera executiva de Cóndor preveu expandir-se obrint deu franquícies a l’any “en ubicacions diferents” d’on ja es ven la seva roba per evitar enfrontaments i no revifar “la forta competència” que ja hi ha en aquest sector: “No ens agrada el canibalisme, així que intentarem no menjar-nos els uns als altres”.

La companyia no només ha de fer front a les grans marques multinacionals que operen a Catalunya i Espanya, sinó també a algunes cadenes de roba per a adults que “últimament han apostat per la moda infantil”. No vol esmentar-ne cap, però assegura que moltes s’han vist atretes per l’alta rotació que hi ha en les peces de roba dels més joves: “Els nens poden arribar a utilitzar dues talles en un any”.

L’empresària també ha observat que les condicions de vida i laborals actuals han provocat que les famílies tinguin “un sentiment de culpabilitat” que abans no existia. Des del seu punt de vista, això fa que les mares -i també les àvies, “unes grans compradores”- complaguin els seus fills amb regals que compensin “les moltes hores que treballen i les condicions laborals amb què ho fan”. Segons diu, durant la crisi a Cóndor no han acomiadat ni han abaixat el sou a ningú, si bé adverteix que en general això no és així i que, per raons econòmiques, “moltes mares no poden ser-ho fins als 35 o 40 anys”.

La crisi i la competència han fet que Ramos potenciï la internacionalització. No només exportant a més de quaranta països dels cinc continents, sinó també obrint córners i espais exclusius dins de grans magatzems, centres comercials i establiments multimarca. L’any passat les vendes a l’estranger van suposar el 22% de la facturació, que és de 16 milions d’euros en total, i la previsió és que arribi al 30% el 2016. Més enllà de les nostres fronteres, els Estats Units és el país on més venen, si bé també tenen “una gran acollida” a Europa, Àsia i la resta d’Amèrica del Nord. A Llatinoamèrica, Oceania i Àfrica, en canvi, encara els “queda molt per evolucionar”.

El comerç electrònic també els ha ajudat a capejar la crisi i a arribar a països on no tenien presència a través de cap altre canal, com és el cas de França, d’on provenen el 25% de les comandes que es fan a la web. Ramos diu que aquest any les vendes online superen les de les botigues físiques i permeten promocionar l’empresa a la Unió Europea i a fora. “M’és tan fàcil vendre a Albacete com a Xangai”, assegura.

A Amèrica i Àsia la companyia ven els seus productes sota la denominació CND Barcelona Since 1898. “Cóndor és una marca molt registrada”, lamenta Ramos, que va triar les consonants CND perquè “sonen molt bé pronunciades en anglès i xinès”. Interessada en el màrqueting, també va afegir la capital catalana i l’any de fundació per identificar-se ràpidament com una empresa catalana i centenària, dos aspectes que al seu parer estan molt ben valorats a l’estranger. “Als Estats Units o la Xina tothom sap on és Barcelona”, diu la Roser, que ho atribueix a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 i al Barça. D’altra banda, quan viatja als països orientals la dirigent també rep felicitacions per dirigir una empresa “tan antiga com la Sagrada Família”.

El més curiós, però, és que cap dels 230 treballadors de Cóndor saben per què la companyia porta aquest nom. Roser Ramos (Barcelona, 1957), que s’hi va incorporar el 2003 i que n’és la directora general des del 2007: “Potser al seu fundador li agradaven els grans ocells...”