45 anys fent cafè a Catalunya

Diuen els experts que el cafè és la segona beguda més consumida del món després de l’aigua, i que els finlandesos, amb una ingesta anual de 12 quilos per persona de mitjana, en són els principals consumidors. “És així entre altres coses pel clima tan extrem que tenen”, explica Jordi Codina, director general de la catalana Cafès Unic. Segons l’empresari, és tan intens el fervor que hi ha a Finlàndia per aquesta infusió que, a hores d’ara, “és l’únic país dels cinc continents que inclou el coffee break com un dret en l’estatut dels treballadors”.

A gran distància del país nòrdic hi ha Espanya, que ocupa el dinovè lloc del rànquing mundial amb un consum de 4,5 quilos de mitjana per persona, “tot un èxit” tenint en compte que “la cultura cafetera de l’Estat només té 35 anys”. Tant és així que Codina assegura que no es va liberalitzar el mercat de cafè fins que va caure la dictadura franquista i amb ella el monopoli que tenien muntat els militars, aleshores els encarregats d’importar-lo de Colòmbia, el Brasil i Guinea: “A partir de llavors vam saber que també se’n produïa en altres països africans, asiàtics i centreamericans”.

Dins d’aquest context va néixer el 1970 Cafès Unic (Unión de Industrias del Café). “Al registre no van acceptar Unic perquè era un nom català”, reprova el directiu, que es va incorporar a l’empresa el 1986, quan tenia 41 anys i ja s’havia casat amb Carme Sabaté, la filla dels fundadors. Químic de formació, feia vint anys que treballava en una multinacional estrangera, una estabilitat que no va frenar les seves ganes de marxar. “Va ser una llàstima perquè allà hi havia uns savis que constantment venien dels Estats Units a solucionar-nos els problemes”, ironitza.

Des del barri del Poblenou de Barcelona, Cafès Unic s’ha especialitzat principalment en la compra, torrat i envasat de cafè, però també en la comercialització de sucres, infusions, tovallons de paper i altres productes perifèrics que distribueixen, sobretot, a Catalunya. “No anem a vendre a fora perquè cada zona té el seu tipus de cafè”, afirma el dirigent, que posa com a exemple el torrat aspre i amb molt de cos que agrada a Andalusia i Galícia: “Segur que se’l prenen així per rebaixar-lo després amb un chinchón o un orujo ”.

Amb el negoci enfocat a Catalunya, Codina va comprar el 2008 la torradora gironina Cafès Orfeo, que encara avui manté la seva pròpia marca. Segons diu, aquesta adquisició va servir per guanyar quota de mercat a Barcelona i Girona, no així a Lleida i Tarragona, on encara avui tan sols tenen alguns clients puntuals del sector de la restauració: “Les grans superfícies negocien, cada vegada més, amb multinacionals que els ofereixen una gran varietat de productes”.

Entre aquests gegants hi ha Nestlé, inventor de les càpsules de cafè Nespresso, “un revulsiu per al sector que ha quallat a les llars espanyoles gràcies a una gran campanya de comunicació”. De fet, l’empresari no mostra gaire preocupació per aquest boom, i recorda que fa uns anys ja va aparèixer el cafè soluble, “un producte d’entrada imprescindible i que ara tothom ha oblidat”.

Ell, a més, pren el cafè al bar, una litúrgia que li agrada. Potser per això sent una especial admiració pel barista o preparador d’infusions, una figura, segons diu, respectada per tota la professió: “No s’ha de confondre amb un cambrer que serveix plats i neteja taules”.

És als bars on l’empresari s’ha adonat que els joves no s’interessen pel cafè. “Quan s’hi han d’estar molta estona prefereixen una altra beguda”, lamenta, al mateix temps que els emplaça a consumir-lo a les discoteques: “És barat i té uns efectes saludables i estimulants que no tenen altres begudes excitants o alcohòliques”.

El dirigent porta 30 anys compartint aquesta professió amb la seva dona, directora general de la cadena de cafeteries Caracas, també propietat del matrimoni i que actualment compta amb 50 botigues repartides per l’àrea metropolitana de Barcelona: “Entre Unic i Caracas torrem 5.000 quilos de cafè al dia”. Són dues empreses independents entre si, però formen part d’una mateixa societat patrimonial que el directiu prefereix no revelar. “Com passa amb la facturació, és una informació que només comuniquem a l’Agència Tributària”.

Sí que explica, en canvi, les dificultats que té per conciliar la vida laboral i la personal. “En una empresa familiar com la nostra, on treballen 140 persones, vius i dorms a sobre de la feina”, sospira recordant els maldecaps que això li provoca. Ell, però, no perd el sentit de l’humor, i cada vegada que puja a un cotxe amb la seva dona exclama: “Consell d’administració!”

Jordi Codina acaba de fer 70 anys, però encara segueix al peu del canó. És conscient que aviat haurà de passar-li el relleu al seu fill, l’actual director adjunt, però ara per ara encara s’hi resisteix. Segons diu, quan arribi el moment té previst dedicar més temps al Fòrum Cultural del Cafè, l’entitat que va cofundar el 1996 i que s’ha convertit en el principal referent de divulgació del cafè a Espanya. “Entre altres coses vam ser els creadors del Campionat Nacional de Baristes, que ja va per la desena edició”.