Xisco de la Calle: “No crec en la consultoria ni que el que hi vaig fer servís a les empreses”

En sortir d’Esade et vas posar a treballar de consultor, després vas saltar a Privalia fins a fundar la teva start-up, una empresa de disseny i fabricació de sabates per internet. Creus que a les escoles de negoci fomenten l’esperit emprenedor? Vaig fer Esade per accident, en realitat volia ser enginyer. Allà vaig tenir el meu primer contacte amb el món de l’empresa. A la meva família, a Mallorca, no tenia referents empresarials: el meu pare era comercial i la meva mare guia turística. Entre els graduats d’escoles de negoci, sobretot els que treuen bones notes, molts s’obsessionen a vestir el seu currículum amb experiències en grans empreses, en lloc d’anar a start-ups. Però això està canviant, suposo.

¿T’ha servit d’alguna cosa ser consultor? No crec en la consultoria, ni crec que el que vaig fer aquells anys servís de gaire a les empreses que ens contractaven. Vaig aprendre a escoltar, estava sempre envoltat de gent molt competent, i em vaig familiaritzar amb analítiques que et serveixen per a tota la vida. El 2007 vaig incorporar-me a Privalia. Érem quatre gats i era el responsable de gestionar les devolucions. Hi havia un perill seriós que les caixes ens caiguessin a sobre! Ara a Privalia hi treballen més de 900 persones.

Per què en vas marxar? Em vaig adonar que no tenia prou coneixements. En aquells moments a Espanya faltaven experts en B2C. L’empresa necessitava un professional de veritat i em sentia sense funció. Vaig creure que el pas natural era ser emprenedor, fer alguna cosa en el sector e-commerce. Arriscar. Tenia un soci expert en internet, el problema era que no teníem gaire clar què volíem fer. I al final vam fer el contrari del que faria un consultor: anar massa ràpid, llançar-nos en un projecte sense analitzar la competència ni tenir els recursos necessaris. El projecte va ser un fracàs. Era el 2011. Més tard em va venir a veure un business angel amb un projecte de negoci que ja estava tenint èxit als EUA, un copycat, que volia portar a França i Espanya. Així va néixer Fab Shoes, una marca pròpia de sabates online. Ho vam fer millor, a poc a poc, fins i tot vam fer un powerpoint per presentar el projecte als inversors! Vam aixecar 700.000 euros. El negoci va funcionar bé i el juliol passat ens va comprar una companyia americana més gran, JustFab. Dels tres socis de Fab Shoes, dos ens hem quedat treballant a JustFab. A Barcelona hi ha les oficines de màrqueting per a Europa.

Has passat d’emprenedor a alt executiu. Emprendre és molt dur, ara sento que em fa una mica de mandra! JustFab està creixent, s’està preparant la sortida a la borsa. Facturem prop de 300.000 euros al mes i tenim 35 milions de membres a tot el món. Volem ser una empresa de moda de referència. Competim amb H&M, Inditex i Zappos. No competim amb Amazon. A internet tens dues opcions: ser distribuïdor, com Amazon, o vendre el teu propi producte, com JustFab. Per a la primera opció necessites treballar a una escala brutal per ser rendible. La segona, si tens un bon producte i ets innovador, sempre té sortida. Internet encara ofereix oportunitats per ser innovador!

Però la teva idea va ser un copycat No cal obsessionar-se a ser innovador. Softonic és un exemple local d’èxit en innovació. Però mira Privalia i LetsBonus, són models de negoci que ja funcionaven fora.