La Xina vibra amb les parts més insòlites del porc

ENS PENSÀVEM QUE del porc ho aprofitàvem tot, però han hagut de venir els xinesos perquè la dita es converteixi en certa del tot. Catalunya és la segona regió d’Europa amb més caps de porc i més tones de carn produïda després de Dinamarca, i de fet produeix gairebé el 45% de carn de porc de tot Espanya. A més, de tota la carn de porcí que genera el sector català un 60% es ven a l’exterior, i les exportacions catalanes d’aquesta carn són el 70% de les espanyoles. Però cap mercat com el xinès a l’hora de comprar parts insòlites del porc: ho volen absolutament tot.

Beure te, cantar al karaoke i saber saludar a la xinesa s’està convertint en imprescindible per als empresaris catalans del sector porcí. La importància d’aquest sector en el global de l’exportació alimentària ha anat creixent durant els últims anys, sobretot pel que fa a les vendes exteriors. Actualment ja supera l’oli o el vi, que tenen més tradició al mercat internacional. I, de moment, el principal destinatari de la carn de porc catalana és Europa, però el mercat asiàtic creix amb molta força.

Fins al 2013 Rússia també era un dels països que més quantitat de porc comprava a les empreses catalanes. “S’havien arribat a vendre 100.000 tones anuals de carn a aquest mercat”, detalla Josep Collado, secretari general de la Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC). Però aquell any els conflictes geopolítics van provocar el tancament de les fronteres de Rússia. “Hem après la lliçó i hem diversificat les destinacions, amb un gran paper per a l’Àsia”, explica Collado.

Els xinesos estan substituint els russos. Així ho explica Jordi Micaló, comercial de l’escorxador de Riudellots de la Selva Friselva, que ha vist com augmentava progressivament la importància del mercat asiàtic en la seva facturació. Si el 2013 la Xina, Hong Kong, el Japó, Corea, Tailàndia i Taiwan suposaven un 7% del total de vendes, l’any passat van arribar a un 17%, amb una rellevància especial de la Xina. Una proporció que concorda amb la del conjunt del sector a Catalunya, que va enviar un 20% de les seves exportacions a aquests mercats, per sobre del que es va arribar a vendre a Rússia.

Jing Jing Xue també és comercial per a la Xina de Friselva i ella mateixa és una prova de la importància creixent d’aquest país. Al marge de la seva tasca com a comercial, era molt important que conegués l’idioma i els costums del país. “Compren parts que aquí no es volen i a un preu elevat perquè no confien en els seus productes locals”, explica. A la Xina és habitual fer sopa de fèmur, fetge de porc amb salsa de soja, orelles estofades i l’artèria aorta cuinada de diferents maneres. A més, la resta de mercats asiàtics també tenen els seus productes estrella, per a nosaltres poc habituals: a Corea, per exemple busquen els ossos del coll i el recte; a les Filipines la papada i el greix, i a Taiwan els intestins i l’espatlla.

A més de comprar aquestes despulles a preus superiors dels que el mercat espanyol arriba a pagar pel llom o el pernil, també fan grans comandes, i congelar-ho i transportar-ho a la Xina surt més a compte que vendre certes quantitats a Espanya. Gràcies al fet que els asiàtics sí que ho aprofiten tot del porc, el sector ha sigut capaç de recuperar el creixement després del veto rus i de la caiguda de preus.