Després d'entrar a l'OMC, l'any 2001, la Xina va fer avenços legals i judicials per protegir els drets de la propietat industrial i intel·lectual (DPI). Els inversors estrangers exigien seguretat jurídica. Però es va produir una dicotomia entre el discurs oficial i la realitat diària. Va circular l'anècdota, entre professionals que han treballat a la Xina, que els xinesos entenien interessadament el concepte de copyright com si es tractés de the right to copy . La Xina ha infringit els DPI d'altres països. Però aquesta situació està canviant.
La Xina és avui molt més que la fàbrica del món. I, a mesura que es transforma en una nova potència tecnològica i innovadora, canvia la seva estratègia sobre els DPI. Comença a prioritzar, com altres països avançats, els DPI de les grans empreses xineses, noves líders tecnològiques, davant de tercers països infractors, ja que la Xina llança les seves pròpies marques i n'adquireix altres de renom internacional. Grans marques com Lenovo, Huawei i ZTE s'expandeixen per tot arreu. Pequín reacciona davant el fet que una part dels productes falsificats a la Xina ja afecten les grans marques locals. Ahir van néixer copiant. Avui innoven en productes d'alt valor afegit i necessiten protegir els seus DPI.
Els EUA continuen pressionant la Xina perquè compleixi els compromisos internacionals. La guerra comercial amb Pequín s'ha intensificat amb la campanya presidencial nord-americana. Precisament Huawei i ZTE estan en el punt de mira de Washington, que les acusa d'espionatge industrial i els tanca les portes per penetrar en el mercat dels EUA. Pequín ho nega.
Els DPI són el nou or negre del segle XXI. Provoquen conflictes econòmics entre els països desenvolupats, els emergents i els que estan en vies de desenvolupament. El mercat mundial és asimètric. Resulta difícil imposar un marc jurídic estricte en què coexisteixin economies formals i informals i desigualtats entre continents, països i dins dels mateixos països.
