TELEFONIA
JORDI SABATÉ

Xiaomi, o l’èxit de la guerra llampec

El fabricant xinès de ‘smartphones’ culmina la seva meteòrica carrera situant-se com la ‘start-up’ més valorada del 2014

Xiaomi, o l’èxit de  la guerra llampec Zoom

Vendre 100.000 unitats d’un model de mòbil en 86 segons és tota una proesa, i ho és encara més si es fa sense botigues físiques i, en principi, només per al mercat xinès. Si, a més, resulta que des de la seva fundació, el 2011, s’ha aconseguit situar com la quarta empresa del sector, només al darrere d’Apple, Samsung i Huawei, la proesa és de proporcions gairebé èpiques, digna del més agressiu tigre asiàtic. I si, de retruc, s’obté una valoració en el mercat de 45.000 milions de dòlars -superant Uber-, els diaris en començaran a parlar com una potència en expansió. Aquestes són les tres fites que ha assolit l’empresa xinesa Xiaomi.

D’una banda, la tercera fa tot just una setmana i arriba després d’aconseguir en una tanda de finançament de 1.100 milions de dòlars, de manera que es perfila com el fabricant d’èxit més ràpid de la història. D’altra banda, la primera fita, la va aconseguir el 2013, durant el llançament del mòbil Mi3, el primer amb ambicions globals i que va ser una de les sorpreses d’aquell any. I pel que fa a la segona, fins i tot es podria fer més gran si es considera que, ara per ara, la valoració de Xiaomi supera la de Huawei, amb la qual cosa seria el tercer fabricant mundial.

Tot i així, Huawei quadruplica les vendes de Xiaomi, amb una facturació de 38.000 milions d’euros respecte als 10.000 milions del segon. Ara bé, mentre l’increment anual de Huawei ha sigut del 15%, el de Xiaomi és del 227%, cosa que indica que, si segueix així, aviat superarà el seu competidor i demanarà tanda per barallar-se amb Apple i Samsung. Una dada que val la pena no passar per alt és que els dos contendents són xinesos: dos ponts més per a l’expansió mundial del gegant roig.

Però més enllà de les especulacions sobre la progressiva apropiació xinesa dels mercats de consum mundials, és interessant analitzar les claus de l’èxit fulgurant de Xiaomi, digne d’una blitzkrieg, la guerra llampec amb la qual Alemanya va conquerir en poques setmanes mig Europa en els inicis de la Segona Guerra Mundial. Per començar, els seus orígens són foscos. Se sap que la van fundar dos amics el 2011 amb pocs mitjans i finançament limitat.

ÉS PROBABLE QUE REBESSIN el suport inicial del govern xinès, com tantes altres empreses, però això no restaria mèrit als seus assoliments. Aquell mateix any van llançar el seu primer model, un mòbil extremadament barat i funcional pensat per a la població xinesa de baix poder adquisitiu, la mateixa que en les fàbriques de Shenzeng preparava els luxosos iPhone i Galaxy S, uns models que no podien adquirir pel seu preu elevat.

Les vendes inicials van ser discretes però sòlides i, de mica en mica, Xiaomi va anar guanyant popularitat fins que, a principis del 2013, va arribar el model Mi2S, que va superar en tots els estrats socials el Galaxy S4, llavors rei del mercat xinès. Era un model basat en Android, equiparable en prestacions als smartphones més potents del moment i amb un preu tan irresistible que la seva demanda es va filtrar més enllà de la Xina i va tenir unes vendes globals sorprenents.

Però el més increïble d’aquest primer èxit exterior de Xiaomi és que va passar sense voluntat expressa del fabricant. Van ser els nombrosos llocs de fans del Mi2S els que van recollir la demanda global, especialment occidental, i van decidir comprar unitats per després vendre-les als usuaris no xinesos a través d’internet. D’aquesta manera, la marca va aconseguir multiplicar les vendes i dur a terme la promoció sense gairebé invertir un renminbi.

Xiaomi va decidir explotar aquest nou i improvisat sistema de distribució per als seus models i així convertir-se en un actor mundial del sector. Va tenir la cautela de preparar-se bé per al salt i el setembre del 2013 va fitxar el llavors vicepresident de Google encarregat de la divisió d’Android, Hugo Barra, un enginyer brasiler de gran reputació que els va ajudar tant a perfeccionar el futur Mi3 com a perfilar una campanya internacional que potenciés la venda mitjançant els llocs de fans.

Va ser d’aquesta manera com van arribar els 100.000 Mi3 venuts en 86 segons. De sobte, el món sencer va descobrir que hi havia un mòbil tan bo com l’iPhone i el Galaxy però que costava gairebé tres vegades menys. El fet que es tractés d’un producte xinès, lluny d’espantar els consumidors, els va encoratjar: tot un canvi de paradigma.

El 2014 els comptes no han deixat de millorar i ara Xiaomi es prepara per competir en la primera divisió mundial. Amb aquesta finalitat, va preparar el desembre una tanda de finançament en què, a més dels citats 1.100 milions de dòlars, va rebre la qualificació de start-up més valuosa del món. Entre els inversors d’aquesta última tanda hi ha Jack Ma, president d’Alibaba -l’Amazon xinès que va entrar al parquet nord-americà com l’empresa debutant més ben valorada de la història aquest mateix any-. El made in China està de moda.